La vida és allò
És molt fàcil, tan fàcil, deixar-se portar per la inèrcia de les obligacions, els plans i la sensació de que la vida és llarga, molt llarga. Que tot arriba, que hi ha temps de tot. Ja en parlarem, ja ho faré l’any que ve, ja vindran temps millors.
Novedades Casino: anar-se’n, però per tornar
A finals d’abril, en ple confinament, s’anunciava a xarxes el tancament de la botigueta del carrer Borseria de València, un petit reducte de curiositats que ens tornava la fe en la vida més enllà de la gentrificació i el turisme. Novedades Casino despenjava el seu rètol i tancava les seues portes després de quatre anys, alhora que un núvol de desànim s’estenia per damunt de la gent que estimàvem eixe lloc inclassificable, ple a caramull de troballes i d’objectes molt fàcils d’estimar.
Vila Llibres, un oasi a la Marina
La Vila Llibres és més que una llibreria a la Vila Joiosa i més que una referència per a la comarca. Josep Castiñeira i Vicent Llorca ens omplin de lectures i dinamitzen la vida cultural i literària del nostre país.
El miracle i l’abisme
Podria parlar de l’absoluta originalitat dels seus giravolts semàntics, però sempre em quedaria curta. De la fluïdesa d’una narrativa que t’arrossega. O dels personatges de carn, ossos, problemes i arestes que t’entren a dintre i et colonitzen.
Del dolor i el dol
El dolor sovint no et deixa ni pensar, es trasllada al cos, et noqueja i t’arrossega aigüera avall. La realitat, que tampoc consola una merda, és que només és el temps qui fa de sutura de la carn encetada.
Que no t’expliquin contes!
Això no només va de nens i nenes que passen l’estona, sinó de realitats, de rols, d’estereotips, de normes, de valors i d’ideologies; de com les fake news condicionen des de fa segles la nostra percepció del món, i no pas per casualitat.
Una línia tan tènue
‘Visc, i visc, i visc’ és una caminada per la línia tènue en la que sovint transitem sense adonar-nos-en. La vida és fràgil i s’acaba, no som gran cosa, però tendim a creure’ns immortals. Per això aquest llibre trasbalsa i es converteix en un memento mori en tota regla i una mirada sobre la brevetat del nostre pas per aquest món: perquè ens interpel·la sobre el nostre propi trajecte.
Austríacs i alacantins
De Vienna s’ha dit que sonen a Manel i també a Els Jóvens. I bé, no podem negar que ens hi recorden, per les lletres costumbristes, la naturalitat i també per eixa sonoritat indie que té un coret folk bategant a dintre. Però crec fermament que sobretot, sobretot, ens porten a pensar en ells per la frescor, pel que aporten de promesa i de novetat. Hi ha una tendresa renovadora i esperançada en la seua proposta de melodies senzilles i lletres honestes.
De vegades, t’enamores
‘Els mals costums’ porta un vestit de sonoritat acústica cosit a mida per la personalíssima veu d’Anna Andreu, que transita pel pop amb una estela d’altres ritmes enganxada als peus.
Boçar
Escriure és per als infeliços, per als crònicament insatisfets, per als que tenen a dintre basses fondes on nedar és perillós perquè no fas peu i no saps mai què hi pot haver al fons. I són gent que acumulen i aguanten fins que esclaten en tinta. Esquitxant-ho tot i entollant el terra amb coàguls i vísceres bleu royale.
En breu
Pla quinquennal
Els guionistes de les nostres vides són especialistes en plot twists i en temporades demencials que no es creurien ni els fans més entregats. Hi ha accidents, malalties, fallides econòmiques, morts inesperades, catàstrofes i pandèmies. També embarassos, enamoraments, premis de loteria, amics nous, passar per allà just quan tu miraves.
Llegim Louise Glück i que el Nobel servisca per a alguna cosa
Serveix per a res, el premi Nobel de Literatura? Per a ben poca cosa, si hem de ser sincers. Perquè Haruki Murakami torne a ser trending topic, ja que no li l’han donat tampoc enguany -arribarà el dia, segur-. Perquè les cases d’apostes facen negoci…
