L’olor dels morts
L’escriptura de Jordi Colonques pot olorar-se. La fortor que puja de l’asfalt calent a l’estiu, la pudor que ve de la brutícia urbana, del detritus i la misèria humana, eixes olors indefinibles, t’apareixen, reals i intenses, a cada línia del seu text. Des de les…
Les dones que desapareixien
De l’obra de Maggie O’Farrell ja n’hem parlat anteriorment aquí, però, de fet, en podríem parlar molt més. De fet, cadascuna de les seues novel·les ens permetria parlar-ne molta estona. Especialment, l’última que n’hem llegit al cau, ‘L’estranya desaparició d’Esme Lennox’, que publica L’Altra Editorial,…
Recull de novetats editorials catalanes a propòsit de La Setmana
Dimecres passat, 9 de setembre, va ser el tret d’eixida per a aquesta edició tan estranya de 2020 de La Setmana del llibre català. Quan ja n’hem arribat a l’equador i enmig de la Diada Nacional de Catalunya, vos proposem un recull amb les novetats…
El miracle i l’abisme
Podria parlar de l’absoluta originalitat dels seus giravolts semàntics, però sempre em quedaria curta. De la fluïdesa d’una narrativa que t’arrossega. O dels personatges de carn, ossos, problemes i arestes que t’entren a dintre i et colonitzen.
Una línia tan tènue
‘Visc, i visc, i visc’ és una caminada per la línia tènue en la que sovint transitem sense adonar-nos-en. La vida és fràgil i s’acaba, no som gran cosa, però tendim a creure’ns immortals. Per això aquest llibre trasbalsa i es converteix en un memento mori en tota regla i una mirada sobre la brevetat del nostre pas per aquest món: perquè ens interpel·la sobre el nostre propi trajecte.
Un gos melòman
Pinxo, creat per la il·lustradora parisenca Magalie Le Huche, és un gos melòman, alegre, curiós i viatger que protagonitza una de les millors col·leccions amb continguts musicals per als més petits.
Gaspatxo amb Peta-Zetas
“Una simfonia de realitats imaginades, imaginacions reals, mites, llegendes i, sobretot, molta poesia. Una faula que t’allunya d’allò més bucòlic de la vida al camp i et porta a la vora del foc, amb avis i àvies parlant de mals esperits”.
L’entrevista confinada amb Maria Climent
“Si ens comparem amb generacions anteriors, hem viscut molt més còmodes, però a la vegada se’ns han generat unes expectatives que són impossibles de complir i uns referents que en la majoria de casos no són reals: superdones”.
‘Gina’, una improbable jo
Dolçor i amargor van de la mà al llarg de tota la novel·la, amb la dissort, les retrobades, les pujades, els viatges i els atzucacs d’una vida comuna, com la de qualsevol. Però ai, i saber contar-ho com ho fa Climent?