Res
El tot i el res estan molt a prop, en realitat. Tan a prop com que mentre està passant tot, és el no-res qui ocupa l’espai, escampant-se arreu, perquè el buit en realitat és pleníssim, un forat negre, una massa densa de matèria incoherent que…
Conclusions
Si un embassament arriba al límit de la seua capacitat, s’obren les comportes per alliberar la pressió hídrica i evitar que el formigó es clivelle i rebente la presa sencera, negant pobles, camins i conreus. Quan una olla exprès està al màxim i una pell…
El vinil i l’amor
Quan l’agulla baixa i cruix l’estàtica, hi ha implícita una cura especial en els gestos, una delicadesa en el tracte dels objectes. Hi ha amor en el respecte amb què es cuida la fragilitat d’un disc.
Del dolor i el dol
El dolor sovint no et deixa ni pensar, es trasllada al cos, et noqueja i t’arrossega aigüera avall. La realitat, que tampoc consola una merda, és que només és el temps qui fa de sutura de la carn encetada.
L’entrevista confinada amb Pau Vallvé
“És bonic veure que en moments difícils la gent respon i et dóna un cop de mà. Però aquests dies n’hem vist moltes de coses boniques que som capaços de fer quan ens deixem d’històries i ens entenem com a grup i no com a individus aïllats. A veure si ens en recordem quan tot això acabi”
L’entrevista confinada amb Pau Alabajos
“Quan pugem a un escenari i cantem els versos d’un poeta, estem celebrant col•lectivament la seua poesia. Les paraules salten del llibre, un artefacte cultural que majoritàriament es consumeix individualment, i a través dels altaveus dels teatres i auditoris s’amplifiquen i es comparteixen amb molta més gent”
Les bones persones
Les bones persones passen desapercebudes, són vistes com a màrtirs, es mengen tots els marrons i a sobre, no lliguen. A les pel·lícules, les villanes sempre són més guapes i les bones són tontes.
L’entrevista confinada amb Laura Esparza i Carlos Esteban
“El sector cultural s’ha vist sempre menyspreat i les persones implicades en el mateix ens hem vist afectades greument per aquesta crisi. Però en moments com aquest, s’ha demostrat la importància de la cultura per mantenir la salut mental de les persones”
L’entrevista confinada amb Helga Ambak
“Soc partidària de verbalitzar “allò que no va bé”. No intente romantitzar ni edulcorar una situació complexa com aquesta. Pense que dir “doncs avui no estic bé” és un exercici necessari, i l’humor és una bona eina per reflexionar sobre açò. Dibuixe el que pense i sent, i quan ho faig ho relativitze i perd importància”
L’entrevista confinada amb Gem
“Ara ens toca a tots i totes estimar-nos com elles, a distància. El que sí que tenen en comú elles i nosaltres es que ho donaríem tot per abraçar-nos. Potser ens hem adonat amb aquest confinament que només necessitem tenir a les persones que estimem a prop per a ser feliços”.