Parlar de la vida
La primera setmana de confinament ens en vam assabentar. La meua mare tenia un càncer de pàncrees amb metàstasi al fetge. La notícia va ser colpidora i sense massa meditació em vaig dedicar en cos i ànima a procurar-li totes les cures i l’amor que…
Tu cantes, elles canten, jo Càntut
Qui no estiga molt avesat al parlar gironí, potser troba estrany això de “Càntut”. La tercera persona del singular del verb cantar, en la forma que s’empra localment, esdevé la clau de volta d’un projecte que recull i difon les cançons de tradició oral de…
Les bones persones
Les bones persones passen desapercebudes, són vistes com a màrtirs, es mengen tots els marrons i a sobre, no lliguen. A les pel·lícules, les villanes sempre són més guapes i les bones són tontes.
Quan el meu mal serà vell el teu serà nou, o no
Davant d’aquesta situació que compartim, m’he posat a reflexionar per què reprimim tant els sentiments, per què no ens deixem anar i per què tendim a buscar complicacions cada vegada que veiem de prop un indici de felicitat.
La música com a antídot
Durant aquesta primera setmana a casa, hem pogut veure a totes les xarxes centenars de vídeos d’actuacions en directe, festivals de confinament, entrevistes a músics… la música ha estat la salvació, com si fóra la nostra petita finestra indiscreta per a descansar d’aquest malson i seguir pensant que el món gira.
Zona de confort (musical)
“Surt de la zona de confort!”, et diuen. Però que no us enganyin. La vida ens foragita massa vegades -i a cops de peu- de la zona de confort. Ara, col·lectivament i d’altres, individualment. Amb intensitats diverses en escales subjectives. Amb sortides més i menys…
La neutralitat de l’espai públic
Recordeu la disputa sobre la “neutralitat de l’espai públic”? Ja sabeu, aquella en la qual la simple exhibició d’un llaç groc era potencialment delictiva. Tot un senyor candidat a la presidència del Govern espanyol com Albert Rivera podia passejar-se fet un milhòmens i demostrar la…
