Trànsit
Fa uns dies, em deia una amiga amb gust per l’astrologia que els eclipsis dels últims temps, més la influència d’Urà, ens han provocat a les personetes sensibles unes setmanes o mesos de moltes lluites internes, de canvis i imprevistos. Vaja, i nosaltres que pensàvem…
La vida és allò
És molt fàcil, tan fàcil, deixar-se portar per la inèrcia de les obligacions, els plans i la sensació de que la vida és llarga, molt llarga. Que tot arriba, que hi ha temps de tot. Ja en parlarem, ja ho faré l’any que ve, ja vindran temps millors.
Del dolor i el dol
El dolor sovint no et deixa ni pensar, es trasllada al cos, et noqueja i t’arrossega aigüera avall. La realitat, que tampoc consola una merda, és que només és el temps qui fa de sutura de la carn encetada.
Boçar
Escriure és per als infeliços, per als crònicament insatisfets, per als que tenen a dintre basses fondes on nedar és perillós perquè no fas peu i no saps mai què hi pot haver al fons. I són gent que acumulen i aguanten fins que esclaten en tinta. Esquitxant-ho tot i entollant el terra amb coàguls i vísceres bleu royale.
Les bones persones
Les bones persones passen desapercebudes, són vistes com a màrtirs, es mengen tots els marrons i a sobre, no lliguen. A les pel·lícules, les villanes sempre són més guapes i les bones són tontes.
El 25 d’abril portuguès del qual no es parla a Espanya
El 25 d’abril de 1974 va produir-se a Portugal el que es va conéixer més tard com a Revolució dels Clavells i que va posar fi a la tirania feixista de l’Estado Novo. Per això, cada 25 d’abril hi ha moltes commemoracions de la data,…
25 d’abril fora del museu
Es fa necessària una alternativa: toca refundar el valencianisme. Si seguim com ara, pocs 25 d’abril més commemorarem fora del museu.
De què parlen quan parlen de crisi econòmica
Algú que, en definitiva, està sotmés ara mateix a l’Estat d’Alarma al Regne d’Espanya, és algú que només compta en tant que súbdit, una figura ideal per a una construcció política que es declara monàrquicament orgullosa
Què volen dir quan diuen que estem en guerra
Com cada dia, divendres 10 d’abril va eixir un militar a explicar les mesures sanitàries que prenia el govern de l’Estat espanyol per fer front a la pandèmia de la Covid-19. Va insistir que açò era una guerra i que de cap de les maneres…
Quan el meu mal serà vell el teu serà nou, o no
Davant d’aquesta situació que compartim, m’he posat a reflexionar per què reprimim tant els sentiments, per què no ens deixem anar i per què tendim a buscar complicacions cada vegada que veiem de prop un indici de felicitat.
