L’olor dels morts
L’escriptura de Jordi Colonques pot olorar-se. La fortor que puja de l’asfalt calent a l’estiu, la pudor que ve de la brutícia urbana, del detritus i la misèria humana, eixes olors indefinibles, t’apareixen, reals i intenses, a cada línia del seu text. Des de les…
Pedres al terrat
Entre les moltes coses desfasades i inútils que vaig aprendre quan estudiava periodisme, com l’edició analògica de vídeo, a fer servir un tipòmetre o allò tan antic de l’ètica professional, també estava aquella cosa del gos i la persona. Una notícia, per definició, és el…
La realitat fantàstica
Els esdeveniments reals sempre acaben superant la imaginació de qualsevol guionista, això ho sabem de sobra i ens en recordem cada vegada que una pandèmia atura la vida tal i com la coneixíem o uns pirats envaeixen el Capitoli. Per això tampoc seria estrany que…
El single com a fenomen
Una vegada més, és confirma que en aquest món tronat tot acaba tornant, perquè d’uns anys cap aquí, una sèrie de factors han conduït a que els senzills i els EP tornen a ser el centre de l’activitat musical, en algunes temporades, vertiginosa. No són…
Res
El tot i el res estan molt a prop, en realitat. Tan a prop com que mentre està passant tot, és el no-res qui ocupa l’espai, escampant-se arreu, perquè el buit en realitat és pleníssim, un forat negre, una massa densa de matèria incoherent que…
‘Noruega’, o el miracle
Parlar de fenòmens literaris és poc menys que un oxímoron, en els temps hiperconnectats i ansiosos que corren. I si li afegim “en valencià” darrere, ja pareix un miracle d’algun sant. Però contra tot pronòstic, de vegades passa: en només un mes, ‘Noruega’, la novel·la…
Collita del temps
De les èpoques interessants sempre se’n treu una bona collita, perquè molt sovint ens esperonen, encara que siga a cops de bastó, a sortir de la nostra còmoda i apàtica rutina. De fet, ens hi salven, si a la comoditat i l’apatia les considerem una…
Les dones que desapareixien
De l’obra de Maggie O’Farrell ja n’hem parlat anteriorment aquí, però, de fet, en podríem parlar molt més. De fet, cadascuna de les seues novel·les ens permetria parlar-ne molta estona. Especialment, l’última que n’hem llegit al cau, ‘L’estranya desaparició d’Esme Lennox’, que publica L’Altra Editorial,…
Conclusions
Si un embassament arriba al límit de la seua capacitat, s’obren les comportes per alliberar la pressió hídrica i evitar que el formigó es clivelle i rebente la presa sencera, negant pobles, camins i conreus. Quan una olla exprès està al màxim i una pell…
Trobar l’esperança si s’acaba el món
El món s’acaba i ho notem a l’aire, molt abans de que passe. Després mai passa, de fet, però eixa sensació, que comporta els presagis més funestos sobre el futur, ho impregna tot. En aquest context incert, les xicotetes misèries del dia a dia, el…
