Pla quinquennal
Els guionistes de les nostres vides són especialistes en plot twists i en temporades demencials que no es creurien ni els fans més entregats. Hi ha accidents, malalties, fallides econòmiques, morts inesperades, catàstrofes i pandèmies. També embarassos, enamoraments, premis de loteria, amics nous, passar per allà just quan tu miraves.
Terratrèmols
Algunes vegades passa que una cançó et sorprèn perquè, de sobte, et colonitza i t’esgarrifa, començant per la pell de gallina al final de l’esquena, ascendint per la columna vertebral i eriçant tot el trajecte que recorre, des de les oïdes fins als budells. Passa…
Cicatrius
Un dia, quan tenia set o vuit anys, mon pare va venir a recollir-nos a l’escola. Normalment hi anàvem a peu, però aquell dia plovia. Que ens recolliren en cotxe, a un poble menut als anys vuitanta, era una cosa excepcional, així que uns quants…
Trànsit
Fa uns dies, em deia una amiga amb gust per l’astrologia que els eclipsis dels últims temps, més la influència d’Urà, ens han provocat a les personetes sensibles unes setmanes o mesos de moltes lluites internes, de canvis i imprevistos. Vaja, i nosaltres que pensàvem…
La vida és allò
És molt fàcil, tan fàcil, deixar-se portar per la inèrcia de les obligacions, els plans i la sensació de que la vida és llarga, molt llarga. Que tot arriba, que hi ha temps de tot. Ja en parlarem, ja ho faré l’any que ve, ja vindran temps millors.
Novedades Casino: anar-se’n, però per tornar
A finals d’abril, en ple confinament, s’anunciava a xarxes el tancament de la botigueta del carrer Borseria de València, un petit reducte de curiositats que ens tornava la fe en la vida més enllà de la gentrificació i el turisme. Novedades Casino despenjava el seu rètol i tancava les seues portes després de quatre anys, alhora que un núvol de desànim s’estenia per damunt de la gent que estimàvem eixe lloc inclassificable, ple a caramull de troballes i d’objectes molt fàcils d’estimar.
El miracle i l’abisme
Podria parlar de l’absoluta originalitat dels seus giravolts semàntics, però sempre em quedaria curta. De la fluïdesa d’una narrativa que t’arrossega. O dels personatges de carn, ossos, problemes i arestes que t’entren a dintre i et colonitzen.
Del dolor i el dol
El dolor sovint no et deixa ni pensar, es trasllada al cos, et noqueja i t’arrossega aigüera avall. La realitat, que tampoc consola una merda, és que només és el temps qui fa de sutura de la carn encetada.
Una línia tan tènue
‘Visc, i visc, i visc’ és una caminada per la línia tènue en la que sovint transitem sense adonar-nos-en. La vida és fràgil i s’acaba, no som gran cosa, però tendim a creure’ns immortals. Per això aquest llibre trasbalsa i es converteix en un memento mori en tota regla i una mirada sobre la brevetat del nostre pas per aquest món: perquè ens interpel·la sobre el nostre propi trajecte.
Austríacs i alacantins
De Vienna s’ha dit que sonen a Manel i també a Els Jóvens. I bé, no podem negar que ens hi recorden, per les lletres costumbristes, la naturalitat i també per eixa sonoritat indie que té un coret folk bategant a dintre. Però crec fermament que sobretot, sobretot, ens porten a pensar en ells per la frescor, pel que aporten de promesa i de novetat. Hi ha una tendresa renovadora i esperançada en la seua proposta de melodies senzilles i lletres honestes.
Pla quinquennal
Els guionistes de les nostres vides són especialistes en plot twists i en temporades demencials que no es creurien ni els fans més entregats. Hi ha accidents, malalties, fallides econòmiques, morts inesperades, catàstrofes i pandèmies. També embarassos, enamoraments, premis de loteria, amics nous, passar per allà just quan tu miraves.
Llegim Louise Glück i que el Nobel servisca per a alguna cosa
Serveix per a res, el premi Nobel de Literatura? Per a ben poca cosa, si hem de ser sincers. Perquè Haruki Murakami torne a ser trending topic, ja que no li l’han donat tampoc enguany -arribarà el dia, segur-. Perquè les cases d’apostes facen negoci…
