Últims

En utilitzar el nostre lloc web, esteu d’acord amb l’ús de les nostres cookies.
26 oct. 2020
En portada, Opinió

Pla quinquennal

Els guionistes de les nostres vides són especialistes en plot twists i en temporades demencials que no es creurien ni els fans més entregats. Hi ha accidents, malalties, fallides econòmiques, morts inesperades, catàstrofes i pandèmies. També embarassos, enamoraments, premis de loteria, amics nous, passar per allà just quan tu miraves.

En portada, Música

Terratrèmols

Algunes vegades passa que una cançó et sorprèn perquè, de sobte, et colonitza i t’esgarrifa, començant per la pell de gallina al final de l’esquena, ascendint per la columna vertebral i eriçant tot el trajecte que recorre, des de les oïdes fins als budells. Passa…

En portada, Opinió

Cicatrius

Un dia, quan tenia set o vuit anys, mon pare va venir a recollir-nos a l’escola. Normalment hi anàvem a peu, però aquell dia plovia. Que ens recolliren en cotxe, a un poble menut als anys vuitanta, era una cosa excepcional, així que uns quants…

En portada, Opinió

Trànsit

Fa uns dies, em deia una amiga amb gust per l’astrologia que els eclipsis dels últims temps, més la influència d’Urà, ens han provocat a les personetes sensibles unes setmanes o mesos de moltes lluites internes, de canvis i imprevistos. Vaja, i nosaltres que pensàvem…

Art, En portada

Novedades Casino: anar-se’n, però per tornar

A finals d’abril, en ple confinament, s’anunciava a xarxes el tancament de la botigueta del carrer Borseria de València, un petit reducte de curiositats que ens tornava la fe en la vida més enllà de la gentrificació i el turisme. Novedades Casino despenjava el seu rètol i tancava les seues portes després de quatre anys, alhora que un núvol de desànim s’estenia per damunt de la gent que estimàvem eixe lloc inclassificable, ple a caramull de troballes i d’objectes molt fàcils d’estimar.

En portada, Literatura

Una línia tan tènue

‘Visc, i visc, i visc’ és una caminada per la línia tènue en la que sovint transitem sense adonar-nos-en. La vida és fràgil i s’acaba, no som gran cosa, però tendim a creure’ns immortals. Per això aquest llibre trasbalsa i es converteix en un memento mori en tota regla i una mirada sobre la brevetat del nostre pas per aquest món: perquè ens interpel·la sobre el nostre propi trajecte.

En portada, Música

Austríacs i alacantins

De Vienna s’ha dit que sonen a Manel i també a Els Jóvens. I bé, no podem negar que ens hi recorden, per les lletres costumbristes, la naturalitat i també per eixa sonoritat indie que té un coret folk bategant a dintre. Però crec fermament que sobretot, sobretot, ens porten a pensar en ells per la frescor, pel que aporten de promesa i de novetat. Hi ha una tendresa renovadora i esperançada en la seua proposta de melodies senzilles i lletres honestes.