Lluitant contra les hores mortes al Micalet
Com si fóra tota una premonició, Pau Alabajos va publicar el seu nou disc, Les hores mortes, just abans que es declarara l’Estat d’Alarma per la pandèmia de la Covid-19 i acabàrem tots confinats en les nostres cases. És a dir, com una cruel ironia…
Terratrèmols
Algunes vegades passa que una cançó et sorprèn perquè, de sobte, et colonitza i t’esgarrifa, començant per la pell de gallina al final de l’esquena, ascendint per la columna vertebral i eriçant tot el trajecte que recorre, des de les oïdes fins als budells. Passa…
La salsa agredolça de Da Souza condimenta el Ressona de Sagunt
“Da Souza? Ah, sí, mira, estos són els que fan bossa nova, no?“. Doncs no. Però també és un lloc comú confondre’ls així, com és una broma recurrent que fan ells mateixos per trencar el gel en els concerts. Pop mallorquí, pop illenc, si és…
La fàbrica de la coentor italiana
El Festival di San Remo va ser una arma poderosíssima per crear fratelli di Italia entre gents molt diverses que no s’havien considerat mai germans.
Antologia de la coentor italiana, vol. 2
Després de publicar-ne el primer volum, les masses es varen alçar enfervorides demanant que continuarem amb més exemples de la coentor italiana. I nosaltres, com a bons estrategues de la finestra d’oportunitat i els significants buits dins de la hipòtesi populista que som, no podíem…
Austríacs i alacantins
De Vienna s’ha dit que sonen a Manel i també a Els Jóvens. I bé, no podem negar que ens hi recorden, per les lletres costumbristes, la naturalitat i també per eixa sonoritat indie que té un coret folk bategant a dintre. Però crec fermament que sobretot, sobretot, ens porten a pensar en ells per la frescor, pel que aporten de promesa i de novetat. Hi ha una tendresa renovadora i esperançada en la seua proposta de melodies senzilles i lletres honestes.
De vegades, t’enamores
‘Els mals costums’ porta un vestit de sonoritat acústica cosit a mida per la personalíssima veu d’Anna Andreu, que transita pel pop amb una estela d’altres ritmes enganxada als peus.
L’entrevista confinada amb Pau Vallvé
“És bonic veure que en moments difícils la gent respon i et dóna un cop de mà. Però aquests dies n’hem vist moltes de coses boniques que som capaços de fer quan ens deixem d’històries i ens entenem com a grup i no com a individus aïllats. A veure si ens en recordem quan tot això acabi”
Antologia de la coentor italiana
La coentor és la nostra manera de veure el món. I amb les seues ulleres fem un viatge per la música italiana.
L’entrevista confinada amb Pau Alabajos
“Quan pugem a un escenari i cantem els versos d’un poeta, estem celebrant col•lectivament la seua poesia. Les paraules salten del llibre, un artefacte cultural que majoritàriament es consumeix individualment, i a través dels altaveus dels teatres i auditoris s’amplifiquen i es comparteixen amb molta més gent”
En breu
Pla quinquennal
Els guionistes de les nostres vides són especialistes en plot twists i en temporades demencials que no es creurien ni els fans més entregats. Hi ha accidents, malalties, fallides econòmiques, morts inesperades, catàstrofes i pandèmies. També embarassos, enamoraments, premis de loteria, amics nous, passar per allà just quan tu miraves.
Llegim Louise Glück i que el Nobel servisca per a alguna cosa
Serveix per a res, el premi Nobel de Literatura? Per a ben poca cosa, si hem de ser sincers. Perquè Haruki Murakami torne a ser trending topic, ja que no li l’han donat tampoc enguany -arribarà el dia, segur-. Perquè les cases d’apostes facen negoci…
