Novedades Casino: anar-se’n, però per tornar
A finals d’abril, en ple confinament, s’anunciava a xarxes el tancament de la botigueta del carrer Borseria de València, un petit reducte de curiositats que ens tornava la fe en la vida més enllà de la gentrificació i el turisme. Novedades Casino despenjava el seu rètol i tancava les seues portes després de quatre anys, alhora que un núvol de desànim s’estenia per damunt de la gent que estimàvem eixe lloc inclassificable, ple a caramull de troballes i d’objectes molt fàcils d’estimar.
L’entrevista confinada amb Pau Vallvé
“És bonic veure que en moments difícils la gent respon i et dóna un cop de mà. Però aquests dies n’hem vist moltes de coses boniques que som capaços de fer quan ens deixem d’històries i ens entenem com a grup i no com a individus aïllats. A veure si ens en recordem quan tot això acabi”
L’entrevista confinada amb Pau Alabajos
“Quan pugem a un escenari i cantem els versos d’un poeta, estem celebrant col•lectivament la seua poesia. Les paraules salten del llibre, un artefacte cultural que majoritàriament es consumeix individualment, i a través dels altaveus dels teatres i auditoris s’amplifiquen i es comparteixen amb molta més gent”
L’entrevista confinada amb Laura Esparza i Carlos Esteban
“El sector cultural s’ha vist sempre menyspreat i les persones implicades en el mateix ens hem vist afectades greument per aquesta crisi. Però en moments com aquest, s’ha demostrat la importància de la cultura per mantenir la salut mental de les persones”
L’entrevista confinada amb Helga Ambak
“Soc partidària de verbalitzar “allò que no va bé”. No intente romantitzar ni edulcorar una situació complexa com aquesta. Pense que dir “doncs avui no estic bé” és un exercici necessari, i l’humor és una bona eina per reflexionar sobre açò. Dibuixe el que pense i sent, i quan ho faig ho relativitze i perd importància”
L’entrevista confinada amb Gem
“Ara ens toca a tots i totes estimar-nos com elles, a distància. El que sí que tenen en comú elles i nosaltres es que ho donaríem tot per abraçar-nos. Potser ens hem adonat amb aquest confinament que només necessitem tenir a les persones que estimem a prop per a ser feliços”.
L’entrevista confinada amb Júlia
“Sabem d’on venim però no sabem on ens dirigim amb este panorama, però ens toca reinventar-nos enmig d’un nou model incipient d’exhibició i difusió. Tampoc sabem quin sistema econòmic sostindrà i finançarà a les vides creatives que hi ha darrere de la pantalla en negre”
L’entrevista confinada amb Maria Climent
“Si ens comparem amb generacions anteriors, hem viscut molt més còmodes, però a la vegada se’ns han generat unes expectatives que són impossibles de complir i uns referents que en la majoria de casos no són reals: superdones”.