Vitalina o el cinema radical
La il·luminació és fosca. Absolutament fosca. Les pells dels personatges que desfilen per la pantalla, tots ells immigrants caboverdians del barri lisboeta de Cova da Moura, rivalitzen en foscor amb l’ambientació. La primera vegada que veiem el rostre de Vitalina Varela, la història de la…
Ane i el cinema polític
La cultura basca -en tots els seus àmbits- no ha tractat ni tracta el problema d’ETA. Aquesta és la cantarella que es repeteix com un mantra en els mitjans de comunicació espanyols respecte al conflicte polític a Euskadi, les seues manifestacions violentes i la seua…
Pla quinquennal
Els guionistes de les nostres vides són especialistes en plot twists i en temporades demencials que no es creurien ni els fans més entregats. Hi ha accidents, malalties, fallides econòmiques, morts inesperades, catàstrofes i pandèmies. També embarassos, enamoraments, premis de loteria, amics nous, passar per allà just quan tu miraves.
Lluitant contra les hores mortes al Micalet
Com si fóra tota una premonició, Pau Alabajos va publicar el seu nou disc, Les hores mortes, just abans que es declarara l’Estat d’Alarma per la pandèmia de la Covid-19 i acabàrem tots confinats en les nostres cases. És a dir, com una cruel ironia…
Viatge cap a l’independentisme sicilià
Si bé el desembarcament aliat de Normandia és conegut per tots, ja siga a través dels llibres d’història o per totes les versions cinematogràfiques nord-americanes, un altre desembarcament, el de Sicília o l’«Operació Husky», és poc conegut a dia de hui. Però este episodi va…
Llegim Louise Glück i que el Nobel servisca per a alguna cosa
Serveix per a res, el premi Nobel de Literatura? Per a ben poca cosa, si hem de ser sincers. Perquè Haruki Murakami torne a ser trending topic, ja que no li l’han donat tampoc enguany -arribarà el dia, segur-. Perquè les cases d’apostes facen negoci…
No ens equivoquem d’esquerda a eixamplar, per favor
Coincideixen en les llibreries diversos títols que s’enfronten a l’actualitat política catalana. És temps d’eleccions i, doncs, el paper ve cotitzat. Almenys és un costum ben noble, aquell de plasmar negre sobre blanc les idees, les propostes i les visions del país de cara a…
Margarit, sense permís
Des que vaig sentir-lo ja fa una colla d’anys en una presentació literària, la veu de Joan Margarit s’ha fet un lloc a les meves veus secretes. No parlo només de veus literàries de capçalera, sinó d’aquelles que sents a dins quan llegeixes la frase…
Pequeu, pequeu, que el món s’acaba
Com pràcticament tot en aquesta vida -i part de la següent-, Oscar Wilde ja ho va deixar escrit: “tenia totes les virtuts que menyspreee i cap dels vicis que admire“. I és que, ben mirat, sempre ens han interessat més els pecats i els pecadors…
I de sobte, el silenci a ca Guillem
La mort de Guillem va canviar moltes coses a la societat valenciana. No va ser un canvi sobtat, d’un dia per l’altre; va ser un canvi de picar pedra, de no apagar el seu record i de lluita que continua en el temps. Amb el…
En breu
Vitalina o el cinema radical
La il·luminació és fosca. Absolutament fosca. Les pells dels personatges que desfilen per la pantalla, tots ells immigrants caboverdians del barri lisboeta de Cova da Moura, rivalitzen en foscor amb l’ambientació. La primera vegada que veiem el rostre de Vitalina Varela, la història de la…
Lluitant contra les hores mortes al Micalet
Com si fóra tota una premonició, Pau Alabajos va publicar el seu nou disc, Les hores mortes, just abans que es declarara l’Estat d’Alarma per la pandèmia de la Covid-19 i acabàrem tots confinats en les nostres cases. És a dir, com una cruel ironia…
