Del dolor i el dol
El dolor sovint no et deixa ni pensar, es trasllada al cos, et noqueja i t’arrossega aigüera avall. La realitat, que tampoc consola una merda, és que només és el temps qui fa de sutura de la carn encetada.
Que no t’expliquin contes!
Això no només va de nens i nenes que passen l’estona, sinó de realitats, de rols, d’estereotips, de normes, de valors i d’ideologies; de com les fake news condicionen des de fa segles la nostra percepció del món, i no pas per casualitat.
Una línia tan tènue
‘Visc, i visc, i visc’ és una caminada per la línia tènue en la que sovint transitem sense adonar-nos-en. La vida és fràgil i s’acaba, no som gran cosa, però tendim a creure’ns immortals. Per això aquest llibre trasbalsa i es converteix en un memento mori en tota regla i una mirada sobre la brevetat del nostre pas per aquest món: perquè ens interpel·la sobre el nostre propi trajecte.
Austríacs i alacantins
De Vienna s’ha dit que sonen a Manel i també a Els Jóvens. I bé, no podem negar que ens hi recorden, per les lletres costumbristes, la naturalitat i també per eixa sonoritat indie que té un coret folk bategant a dintre. Però crec fermament que sobretot, sobretot, ens porten a pensar en ells per la frescor, pel que aporten de promesa i de novetat. Hi ha una tendresa renovadora i esperançada en la seua proposta de melodies senzilles i lletres honestes.
De vegades, t’enamores
‘Els mals costums’ porta un vestit de sonoritat acústica cosit a mida per la personalíssima veu d’Anna Andreu, que transita pel pop amb una estela d’altres ritmes enganxada als peus.
Boçar
Escriure és per als infeliços, per als crònicament insatisfets, per als que tenen a dintre basses fondes on nedar és perillós perquè no fas peu i no saps mai què hi pot haver al fons. I són gent que acumulen i aguanten fins que esclaten en tinta. Esquitxant-ho tot i entollant el terra amb coàguls i vísceres bleu royale.
L’entrevista confinada amb Pau Vallvé
“És bonic veure que en moments difícils la gent respon i et dóna un cop de mà. Però aquests dies n’hem vist moltes de coses boniques que som capaços de fer quan ens deixem d’històries i ens entenem com a grup i no com a individus aïllats. A veure si ens en recordem quan tot això acabi”
L’entrevista confinada amb Pau Alabajos
“Quan pugem a un escenari i cantem els versos d’un poeta, estem celebrant col•lectivament la seua poesia. Les paraules salten del llibre, un artefacte cultural que majoritàriament es consumeix individualment, i a través dels altaveus dels teatres i auditoris s’amplifiquen i es comparteixen amb molta més gent”
Les bones persones
Les bones persones passen desapercebudes, són vistes com a màrtirs, es mengen tots els marrons i a sobre, no lliguen. A les pel·lícules, les villanes sempre són més guapes i les bones són tontes.
Un gos melòman
Pinxo, creat per la il·lustradora parisenca Magalie Le Huche, és un gos melòman, alegre, curiós i viatger que protagonitza una de les millors col·leccions amb continguts musicals per als més petits.
