Zona de confort (musical)
“Surt de la zona de confort!”, et diuen. Però que no us enganyin. La vida ens foragita massa vegades -i a cops de peu- de la zona de confort. Ara, col·lectivament i d’altres, individualment. Amb intensitats diverses en escales subjectives. Amb sortides més i menys…
El doblatge que blanqueja
TV3 ha estrenat la minisèrie Altsasu, dirigida per Asier Urbieta, una coproducció d’Euskal Irrati Telebista i la Televisió de Catalunya. La sèrie conta els fets que ocorregueren al poble navarrés d’Altsasu, al voltant de la baralla de bar que va ocórrer la nit del 14…
Collita del temps
De les èpoques interessants sempre se’n treu una bona collita, perquè molt sovint ens esperonen, encara que siga a cops de bastó, a sortir de la nostra còmoda i apàtica rutina. De fet, ens hi salven, si a la comoditat i l’apatia les considerem una…
La neutralitat de l’espai públic
Recordeu la disputa sobre la “neutralitat de l’espai públic”? Ja sabeu, aquella en la qual la simple exhibició d’un llaç groc era potencialment delictiva. Tot un senyor candidat a la presidència del Govern espanyol com Albert Rivera podia passejar-se fet un milhòmens i demostrar la…
Les dones que desapareixien
De l’obra de Maggie O’Farrell ja n’hem parlat anteriorment aquí, però, de fet, en podríem parlar molt més. De fet, cadascuna de les seues novel·les ens permetria parlar-ne molta estona. Especialment, l’última que n’hem llegit al cau, ‘L’estranya desaparició d’Esme Lennox’, que publica L’Altra Editorial,…
The Doors o per què el rock clàssic és i serà sempre superior
En gener de 1967 es publicava el disc de debut de The Doors. I aquesta efemèrides ens serveix per a explicar per què la música que es va fer en els 1960 i 1970 és i serà sempre superior a la resta. Ja ho va…
Escolteu el missatge que ens ha deixat Kikí Dimulà
Kikí Dimulà ens va deixar en febrer de 2020, als 88 anys d’edat. Nascuda en Atenes, la seua vida recorre, doncs, tota la meitat del segle XX i aquest començament de XXI. També, per descomptat, la II Guerra Mundial, tan traumàtica a Grècia, que Dimulà…
Conclusions
Si un embassament arriba al límit de la seua capacitat, s’obren les comportes per alliberar la pressió hídrica i evitar que el formigó es clivelle i rebente la presa sencera, negant pobles, camins i conreus. Quan una olla exprès està al màxim i una pell…
Parlar de la vida
La primera setmana de confinament ens en vam assabentar. La meua mare tenia un càncer de pàncrees amb metàstasi al fetge. La notícia va ser colpidora i sense massa meditació em vaig dedicar en cos i ànima a procurar-li totes les cures i l’amor que…
Dóna gràcies que el capellà s’ha fixat en tu
Comencem pel balanç positiu. Víctima d’una campanya de denúncia i de boicot completament absurda per part de l’Església catòlica, però que ha tingut un ressò considerable en tota mena de premsa -també, és clar, amb molta presència de la grogor habitual-, les representacions de Poder…
En breu
Zona de confort (musical)
“Surt de la zona de confort!”, et diuen. Però que no us enganyin. La vida ens foragita massa vegades -i a cops de peu- de la zona de confort. Ara, col·lectivament i d’altres, individualment. Amb intensitats diverses en escales subjectives. Amb sortides més i menys…
La neutralitat de l’espai públic
Recordeu la disputa sobre la “neutralitat de l’espai públic”? Ja sabeu, aquella en la qual la simple exhibició d’un llaç groc era potencialment delictiva. Tot un senyor candidat a la presidència del Govern espanyol com Albert Rivera podia passejar-se fet un milhòmens i demostrar la…
