En defensa de les causes perdudes
El futbol explica moltes coses. Potser ho explique tot, avui en dia. I el futbol valencià també explica les mancances i frustracions que tenim els i les valencianes.
La llengua del costat i la llengua de dalt
El castellà era, fins fa quatre dies, com aquell que diu, la “llengua del costat”. Quan no era, és clar, la llengua de dalt, que això ho continua sent.
Van Gogh i l’harmonia com a il·lusió i engany
Cada obra d’art és personal i intransferible en essència. En el moment de la creació i en el moment de la recepció. L’artista no és mai el mateix, com no ho és tampoc qui mira.
C’era una volta Ennio Morricone
Ens ha deixat Ennio Morricone; sense dubte, el més gran compositor de bandes sonores de la història del cinema i de la música.
Qui enyora l’olor de la presó?
Marta Pérez i Sierra és una poeta fèrtil i hàbil, a més de versàtil. La seua biografia ens diu que va nàixer a Barcelona en 1957 i que és llicenciada en Filologia Catalana. La seua bibliografia ens explica, d’altra banda, que és autora de nombrosos…
La Covid-19 trasbalsa Žižek
Žižek ens ajuda a emmarcar el debat i les urgències que ens vénen al damunt i que són formidables.
Vila Llibres, un oasi a la Marina
La Vila Llibres és més que una llibreria a la Vila Joiosa i més que una referència per a la comarca. Josep Castiñeira i Vicent Llorca ens omplin de lectures i dinamitzen la vida cultural i literària del nostre país.
Antologia de la coentor italiana, vol. 2
Després de publicar-ne el primer volum, les masses es varen alçar enfervorides demanant que continuarem amb més exemples de la coentor italiana. I nosaltres, com a bons estrategues de la finestra d’oportunitat i els significants buits dins de la hipòtesi populista que som, no podíem…
Benvinguts a la utopia de les llibreries
Dir que són temps durs per a la cultura és com no dir res, ja que sempre ho són i, de fet, aquesta expressió no és res més que un clixé ja massa massegat i gastat. Sí, sempre són temps roïns per a la lírica….
Aquella estranya fascinació per l’apocalipsi
Si hi ha cap tipologia d’imatges que definisca la nostra contemporaneïtat, sense cap mena de dubte és la imatgeria post-apocalíptica. Quan fem una cerca senzilla per les xarxes -i mirem més enllà dels selfies, és clar, que això serà debat per a un altre moment,…
