Contes portàtils
Us prometo que volia parlar dels Contes portàtils de Pere Calders, editats magníficament per l’editorial Comanegra (2018). Però des que li vaig comentar a l’editora, no puc parar de donar voltes a una de les anècdotes més “caldersianes” que m’han passat mai. Potser tenia sis…
Qui enyora l’olor de la presó?
Marta Pérez i Sierra és una poeta fèrtil i hàbil, a més de versàtil. La seua biografia ens diu que va nàixer a Barcelona en 1957 i que és llicenciada en Filologia Catalana. La seua bibliografia ens explica, d’altra banda, que és autora de nombrosos…
La Covid-19 trasbalsa Žižek
Žižek ens ajuda a emmarcar el debat i les urgències que ens vénen al damunt i que són formidables.
El miracle i l’abisme
Podria parlar de l’absoluta originalitat dels seus giravolts semàntics, però sempre em quedaria curta. De la fluïdesa d’una narrativa que t’arrossega. O dels personatges de carn, ossos, problemes i arestes que t’entren a dintre i et colonitzen.
Que no t’expliquin contes!
Això no només va de nens i nenes que passen l’estona, sinó de realitats, de rols, d’estereotips, de normes, de valors i d’ideologies; de com les fake news condicionen des de fa segles la nostra percepció del món, i no pas per casualitat.
Una línia tan tènue
‘Visc, i visc, i visc’ és una caminada per la línia tènue en la que sovint transitem sense adonar-nos-en. La vida és fràgil i s’acaba, no som gran cosa, però tendim a creure’ns immortals. Per això aquest llibre trasbalsa i es converteix en un memento mori en tota regla i una mirada sobre la brevetat del nostre pas per aquest món: perquè ens interpel·la sobre el nostre propi trajecte.
Aquella estranya fascinació per l’apocalipsi
Si hi ha cap tipologia d’imatges que definisca la nostra contemporaneïtat, sense cap mena de dubte és la imatgeria post-apocalíptica. Quan fem una cerca senzilla per les xarxes -i mirem més enllà dels selfies, és clar, que això serà debat per a un altre moment,…
Un gos melòman
Pinxo, creat per la il·lustradora parisenca Magalie Le Huche, és un gos melòman, alegre, curiós i viatger que protagonitza una de les millors col·leccions amb continguts musicals per als més petits.
Gaspatxo amb Peta-Zetas
“Una simfonia de realitats imaginades, imaginacions reals, mites, llegendes i, sobretot, molta poesia. Una faula que t’allunya d’allò més bucòlic de la vida al camp i et porta a la vora del foc, amb avis i àvies parlant de mals esperits”.
L’entrevista confinada amb Maria Climent
“Si ens comparem amb generacions anteriors, hem viscut molt més còmodes, però a la vegada se’ns han generat unes expectatives que són impossibles de complir i uns referents que en la majoria de casos no són reals: superdones”.
