Que no t’expliquin contes!
Això no només va de nens i nenes que passen l’estona, sinó de realitats, de rols, d’estereotips, de normes, de valors i d’ideologies; de com les fake news condicionen des de fa segles la nostra percepció del món, i no pas per casualitat.
Una línia tan tènue
‘Visc, i visc, i visc’ és una caminada per la línia tènue en la que sovint transitem sense adonar-nos-en. La vida és fràgil i s’acaba, no som gran cosa, però tendim a creure’ns immortals. Per això aquest llibre trasbalsa i es converteix en un memento mori en tota regla i una mirada sobre la brevetat del nostre pas per aquest món: perquè ens interpel·la sobre el nostre propi trajecte.
Aquella estranya fascinació per l’apocalipsi
Si hi ha cap tipologia d’imatges que definisca la nostra contemporaneïtat, sense cap mena de dubte és la imatgeria post-apocalíptica. Quan fem una cerca senzilla per les xarxes -i mirem més enllà dels selfies, és clar, que això serà debat per a un altre moment,…
Un gos melòman
Pinxo, creat per la il·lustradora parisenca Magalie Le Huche, és un gos melòman, alegre, curiós i viatger que protagonitza una de les millors col·leccions amb continguts musicals per als més petits.
Gaspatxo amb Peta-Zetas
“Una simfonia de realitats imaginades, imaginacions reals, mites, llegendes i, sobretot, molta poesia. Una faula que t’allunya d’allò més bucòlic de la vida al camp i et porta a la vora del foc, amb avis i àvies parlant de mals esperits”.
L’entrevista confinada amb Maria Climent
“Si ens comparem amb generacions anteriors, hem viscut molt més còmodes, però a la vegada se’ns han generat unes expectatives que són impossibles de complir i uns referents que en la majoria de casos no són reals: superdones”.
Marta Orriols o la delícia
Les pèrdues i els terratrèmols interns que generen són els puntals que sostenen bona part de les històries de Marta Orriols, que al mateix temps transiten per una quotidianitat domèstica i reconfortant.
Guillem és nostre
El llibre de Núria Cadenes no només ens transporta a un moment i a un lloc molt concrets, sinó que t’enfronta, cara a cara, amb el dolor més punyent. L’horror, a ‘Guillem’, pren la forma de teranyina i fa l’olor de la tinta al paper de diari, del cafè del matí que és una patada agra a l’estómac.
‘Gina’, una improbable jo
Dolçor i amargor van de la mà al llarg de tota la novel·la, amb la dissort, les retrobades, les pujades, els viatges i els atzucacs d’una vida comuna, com la de qualsevol. Però ai, i saber contar-ho com ho fa Climent?
Permagel, o desglaçar-se
Em vaig comprar “Permagel” a l’estació de Sants de Barcelona un dia que havia sigut (m’havia semblat) horrible, quan estava a punt d’agafar un tren cap a València. Estava extremadament (una mica) cansada i era un dia d’aquells que tot (qualsevol merda) em feia plorar….
