Paco. Poppy. I, a casa nostra, Pinxo. Creat per la il·lustradora parisenca Magalie Le Huche, aquest gos melòman, alegre, curiós i viatger protagonitza una de les millors col·leccions amb continguts musicals per als més petits. També, i no menys destacable, uns dels contes sonors que tracten amb més delicadesa l’oïda de pares i mares massa sovint atacada per contes i joguines amb melodies enllaunades i repetitives.
Fins al moment hi trobem títols com En Pinxo i l’orquestra, En Pinxo i Vivaldi, En Pinxo i Mozart, En Pinxo i la música africana, o En Pinxo i el jazz, entre d’altres, editats per Estrella Polar (Edicions 62). Pàgina rere pàgina, icones amb fragments musicals i sons completen una història que té lloc en una època, en un país i en una realitat ben diferent. Una banda de música pop-rock a Londres, el debut en un club de jazz de Nova Orleans, un concurs de ball en una discoteca dels 70, el carnaval de la Venècia de Vivaldi, una escena de Mozart a l’òpera de París…
Amb una selecció musical acurada, els contes ofereixen peces conegudes com Les quatre estacions de Vivaldi, El carnaval dels animals de Saint-Saëns, la sonata Alla Turca de Mozart, o el West End Blues de Louis Armstrong, però també moltes altres melodies per descobrir. Sense oblidar riffs de guitarra, cors de ratolins, percussions de petxines, timbres de bicicletes, veïns enfadats i granotes despistades.
Si bé estan recomanats a partir de 3 anys, són llibres que es poden gaudir a capes i donar-los, així, un llarg recorregut. En tres, dos, un… augurem presentació del club de fans d’en Pinxo!
Articles relacionats
En breu
Zona de confort (musical)
“Surt de la zona de confort!”, et diuen. Però que no us enganyin. La vida ens foragita massa vegades -i a cops de peu- de la zona de confort. Ara, col·lectivament i d’altres, individualment. Amb intensitats diverses en escales subjectives. Amb sortides més i menys…
La neutralitat de l’espai públic
Recordeu la disputa sobre la “neutralitat de l’espai públic”? Ja sabeu, aquella en la qual la simple exhibició d’un llaç groc era potencialment delictiva. Tot un senyor candidat a la presidència del Govern espanyol com Albert Rivera podia passejar-se fet un milhòmens i demostrar la…
