Aquest és un llibre d’urgències. Això no té cap tipus de matís pejoratiu. Pot ser també un punt favorable. Fins i tot, de fet, en aquest cas ho és. Slavoj Žižek s’ha apressat a recopilar un seguit de papers -alguns dels quals ens arriben en juny parlant de fets esdevinguts en abril!- i els ha enviat a impremta. Això, és clar, produeix reiteracions i un cert desordre. Hi ha, doncs, implícit en aquest producte el pensament que hi havia un públic que volia saber què deia el filòsof eslové sobre aquesta pandèmia que, com diu el subtítol i és inapel·lable, ha trasbalsat el món.

Aquestes coordenades no són cap mena de judici, simplement són descriptives, ja que la pregunta que és rellevant en aquest cas és si eixa pressumpció era correcta. I el veredicte és que sí: ho era. Ho esperàvem. Qui signa aquestes línies, per exemple. Què ens havia de dir l’enfant terrible i maître à penser d’aquest organisme al límit de la vida que ens ha posat la vida al límit? Aquell que va saludar la figura de Trump com a revulsiu necessari perquè, una vegada que tot saltara pels aires, poguera albirar-se una alternativa real, què ens havia de dir ara que la seua voluntat de com pitjor, millor s’havia acomplit?

Doncs, paradoxalment, ens trobem un Žižek molt interessant, sí, però també, com diríem col·loquialment, molt manset. De sobte, tot són oportunitats i tot es veu pel costat positiu. La pandèmia ha trasbalsat el món i ha portat les institucions neoliberals de tot arreu a implementar un cert inici d’espurna comunista, amb una idea de comunitat que ix reforçada i polítiques socials que es veuen com a inevitables, així com un estat fort -el qual alguns, no obstant, el veiem amb un pànic considerable, però-. La provocació és fèrtil, sens dubte, però suposa veure un got amb un ditet de líquid que vessa a poalades.

Per exemple, Žižek afirma que “el repte que Europa té al davant consisteix a demostrar que es pot fer el mateix que ha fet la Xina d’una manera més transparent i democràtica“. Tenint en compte l’obsessió per épater amb què tant a sovint s’ha caracteritzat el nostre autor -i dins de de la qual s’ha sentit tan a gust-, aquestes paraules no ens poden semblar cap altra cosa que un èxtasi naïf. Més aviat diríem que l’oportunitat -i no el repte- que ha vist Europa és, per contra, el xoc adequat per convertir-se en la Xina i oblidar-se de complexos.

En definitiva, estem davant d’un llibre necessari. Urgent i atabalat, però necessari per això mateix. Després d’aquest increïble colp que ens ha deixat completament atordits, almenys tenim uns papers que ens assenyalen per on començar a pensar aquest nou món que, d’una manera o d’altra, ja s’ha instal·lat entre nosaltres.

Tot i que siga per a constatar com, una vegada més, Occident continuem sentint-nos -i sent- el centre del món davant d’uns esdeveniments que no són cap altra cosa que una xicoteta pedra més en el camí situats en el tercer món. Què és la Covid-19 davant de l’Ebola? Quin sentit té decretar un confinament total a Nova Delhi en els mateixos paràmetres que a París o Milà? Les mateixes imatges ens han suposat un bon bany de realitat. I aquest text de Žižek ens ajuda a emmarcar el debat i les urgències que ens vénen al damunt i que són formidables.

Pandèmia. La covid-19 trasbalsa el món de Slavoj Žižek el podeu trobar editat per Anagrama en la seua colecció de Nous Quaderns Anagrama.