Marta Pérez i Sierra és una poeta fèrtil i hàbil, a més de versàtil. La seua biografia ens diu que va nàixer a Barcelona en 1957 i que és llicenciada en Filologia Catalana. La seua bibliografia ens explica, d’altra banda, que és autora de nombrosos títols, sobretot a partir d’aquest nou mil·lenni dels 2000 de què ja portem dues dècades, entre els quals destaca la poesia, és clar, però també narracions, literatura infantil o didàctica.

Nosaltres hem de confessar que l’hem descoberta amb aquest títol, Escorcoll que va rebre el XXXVI Premi Manuel Rodríguez Martínez Ciutat d’Alcoi i que publica Edicions del Buc, editorial poètica insurgent de la Pobla de Farnals, poc menys que un desafiament a totes les lleis vigents d’aquesta contemporaneïtat.

Escorcoll és un poema narratiu, que ens explica l’espera del jo poètic mentre la destinació de les seues endreces, Abigail, es troba empresonada. El volum s’obri amb una cita de John Ford com a marc de relacions i pòrtic d’entrada a l’obra: “m’agrada percebre el vertader perfum de l’aire llliure“.

Però hi ha encara un perfum vertader? Un escorcoll és una indagació profunda des dels paràmetres de la sospita. Hi ha, doncs, una culpa i una violència. On es troba, però, aquesta presó? La presència de tota mena d’olors, dures, contundents, crues, és una constant d’un llibre que ens entra pels budells i pel nas.

Sí, però, després de tot el periple narratiu, amb les passes comptades i calculades de la cel·la, trobarem la pau. Trobarem la casa. O ens retrobarem a casa.