‘Les hores mortes’ és el títol del vuitè disc de Pau Alabajos, un títol quasi premonitori per un treball que va sortir just quan la pandèmia començava a ser notícia per les nostres contrades. Amb les presentacions ajornades i molta incertesa encara a l’horitzó, parlem amb el cantautor torrentí per conèixer de primera mà el nou disc, com veu la sortida del túnel i també la seua perspectiva del que ha suposat aquest període, per la cultura i la societat.

El passat 14 de febrer vas publicar el teu vuité treball, ‘Les hores mortes’, però els concerts previstos de presentació, al festival Barnasants i al Teatre Micalet de València, s’han vist ajornats per la crisi sanitària. Et cremen les cançons a les mans?

La veritat és que és una situació estranyíssima. Tindre un disc acabat d’eixir del forn i no poder-lo presentar en directe, més enllà de les actuacions acústiques en streaming, fa que, com tu dius, les cançons ens cremen a les mans. Estem treballant per a trobar dates alternatives per als concerts de presentació que han sigut ajornats: la nostra actuació al festival Strenes de Girona ha passat a l’11 de juliol; per a la cloenda del festival Barnasants al Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat i al Teatre Micalet de València, encara no hem pogut quadrar dues dates durant el darrer semestre de 2020. Esperem que la desescalada facilite que, amb les restriccions oportunes, els espais escènics puguen tornar a obrir amb una certa normalitat el més prompte possible. Això seria un baló d’oxigen per al sector cultural! 

‘Les hores mortes’ conté cinc poemes musicats de tres poetes diferents. La musicació de poemes ha estat una constant al llarg de la teua carrera, amb especial importància de l’anterior disc, ‘Ciutat a cau d’orella’, on tots els temes eren poemes d’Estellés. Et sents còmode amb les paraules d’alguns autors en concret?

Sempre fa molt de respecte “clavar mà” a les paraules, als versos que ha deixat escrits algú altre, sobretot si són homenots i donotes tan il·lustres com Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, Maria Mercè Marçal o Vicent Andrés Estellés. Però, des del meu punt de vista, la tasca que estan portant a terme cada vegada més músics de convertir textos literaris en cançons, contribueix substancialment a aproximar la poesia al gran públic. Quan pugem a un escenari i cantem els versos de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, per posar un exemple, estem celebrant col•lectivament la seua poesia. Les paraules salten del llibre, un artefacte cultural que majoritàriament es consumeix individualment, i a través dels altaveus dels teatres i auditoris s’amplifiquen i es comparteixen amb molta més gent. Per no parlar dels usos acadèmics de les musicacions de poemes, que s’han convertit en un dels recursos didàctics més valuosos que té a la seua disposició la comunitat docent per a ensenyar literatura a les aules d’instituts de secundària i universitats. 

Durant aquestes setmanes de confinament, has fet bona cosa de concerts en streaming. Com veus aquest format que ha nascut per les circumstàncies concretes del moment que vivim? T’ha canviat la perspectiva dels directes a mesura que avançaven les setmanes?

Crec que és una solució tecnològica immillorable per a mantindre el contacte amb el teu públic mentre s’allargue el confinament i l’estat d’alarma. No descarte utilitzar aquest tipus de comunicació online quan es consolide la Nova Normalitat (sona a Fahrenheit 451, eh?) i tornen a obrir els teatres i les cases de cultura, per a complementar les publicacions en xarxes i les actuacions en directe. Però no ens enganyem: els concerts telemàtics no substituiran les actuacions en sala, l’experiència no és la mateixa: l’espectacle que podem oferir en un teatre no és comparable, amb tota l’artilleria de músics damunt de l’escenari, un equip de sonorització i il·luminació professional, l’escalfor dels aplaudiments que arriben des del pati de butaques, aquesta interacció és molt difícil de traduir-la en zeros i uns.

Com estàs vivint com a autor i compositor aquesta reclusió domiciliària? T’ha deixat espai per la creativitat o t’has vist arrossegat per l’apatia que molta gent estem patint? Què li treurem de positiu a tot plegat?

Doncs mira: la veritat és que sí que he tingut temps per a posar-me davant del paper en blanc i plantejar embrions de noves cançons i nous projectes literaris. També t’he de dir que habitualment fer una aturada per a descansar a nivell creatiu no és gens fàcil en un sector tan precaritzat com la cultura. Quan els teus ingressos a final de mes depenen de les actuacions en directe que es programen en teatres i auditoris, no tens molt de marge de maniobra per a agafar-te un any sabàtic. I quan no estàs creant, estàs fent gira de concerts. Si ho analitzem en positiu, aquest parèntesi forçós crec que ens ha vingut bé per a agafar una miqueta d’oxigen, per a fer una pausa obligada i reprendre amb energies renovades la nostra activitat quan s’alce el confinament.

Se’n parla molt de com ens canviarà com a societat, aquesta vivència col·lectiva. Quines reflexions n’has fet al respecte?

Crec que és prompte per a traure’n conclusions. Em fa l’efecte que necessitarem una miqueta de perspectiva per a analitzar-ho amb tots els ets i els uts. De primeres, et puc dir que una militarització de l’espai públic com el que veiem dia rere dia als mitjans de comunicació i a peu de carrer, a mi no em genera massa confiança. Em pregunte per què no fan de portaveus en aquesta crisi de la COVID19 els veritables experts en temes d’emergència sanitària i salut, els metges. I espere que la ciutadania no patisca d’un atac fulminant d’amnèsia la pròxima vegada que haja de passar per les urnes i, a banda d’aplaudir cada dia a les 20h als treballadors i treballadores dels hospitals, se’n recorde que el seu vot no pot anar a parar mai a cap partit que propose fer retallades en la sanitat pública i universal. 

El 25 d’abril vas ser un de la trentena d’artistes que va participar al concert especial on line d’Acció Cultural del País Valencià, perquè el calendari va corrent encara que ens semble mentida. Reconforten aquestes iniciatives que mantenen vives les diades en aquest temps en suspens?

Reconforten i molt. La campanya d’ACPV per al 25 d’Abril ha posat el focus d’atenció en la situació delicada que estem travessant els treballadors i treballadores de la cultura. El hashtag era #cuidemlacultura i em va semblar una iniciativa molt interessant per a sensibilitzar l’opinió pública, en positiu, de manera constructiva. Molta gent està tirant mà de les pel•lícules, els llibres, les sèries, els concerts en streaming, per a plantar cara a les hores mortes de la quarantena i eixa mateixa gent ha de ser conscient que darrere dels artefactes culturals hi ha persones, amb noms i cognoms, que han fet la seua feina sempre en condicions precàries, i que des de temps immemorials som els primers que patim l’efecte de la tisora quan es produeix qualsevol tipus de crisi. 

Podeu trobar la música de Pau Alabajos al seu web, a Spotify i a totes les xarxes socials (@paualabajos)