Últims

En utilitzar el nostre lloc web, esteu d’acord amb l’ús de les nostres cookies.
26 gen. 2021

Ho confesse. Sóc una persona d’eixes que la gent coincideix en definir com “bona persona”. M’ho diu gent de tot tipus i inclús algú ha gosat dir que sóc la persona més bona que ha conegut, que no és poca cosa. Em direu que això és positiu i tal, però no. No m’agrada gens ni mica que m’etiqueten així. Au, ja ho he dit.

Les bones persones passen desapercebudes, són vistes com a màrtirs, es mengen tots els marrons i a sobre, no lliguen. A les pel·lícules, les villanes sempre són més guapes i les bones són tontes. A banda, i ara pensareu que m’excuse, tampoc crec que ho siga tant, almenys, no del tot. És cert que em costa enfadar-me, més del que m’agradaria, i tinc una capacitat molt gran per al perdó, que quasi podríem considerar com un superpoder. Però en realitat sóc tan odiadora (m’ho invente per no dir hater) com la que més.

En aquests últims temps estranys, he tornat a utilitzar Twitter, la xarxa dels odiadors i odiadores per excel·lència. Tot i que en sóc una usuària passiva, m’encanta endinsar-me en aquest paradís ple d’ironia i de mala bava. La gent s’obre molt allà, algunes persones actuen quasi com si estigueren fent una sessió de teràpia Gestalt o conten directament la seua vida en tuits. A mi m’ha servit de teràpia també, al trobar tot un munt de personal que amb la seua sagacitat i el seu humor m’han tornat l’esperança de nou en la humanitat entre tant de positivisme edulcorat i sense sentit que em fa bollir la sang. L’altre dia, l’escriptora Maria Climent (@_MariaCliment) deia que la paraula ànims no ha animat mai ningú. De la mateixa manera, dir que tot anirà bé no val per a res. Què vol dir bé? Bé per a qui? Perquè per a tothom al mateix temps, és impossible. Si és una merda, es diu i prou.

La periodista Laia Marqués (@laiamarques) va fer un tuit fa pocs dies on deia “Jo ja odiava a tothom abans de que fora mainstream”. M’hi vaig identificar d’immediat, perquè una cosa que tinc com a bona odiadora és que no m’agrada ser mainstream. Els odiadors odiem arbitràriament, però sobretot allò que agrada als altres de manera massiva. Així que no em digueu més que sóc bona persona, perquè les bones persones van el cel i el cel és massa mainstream per a mi.

Articles relacionats