Últims

En utilitzar el nostre lloc web, esteu d’acord amb l’ús de les nostres cookies.
28 nov. 2020
Música

L’entrevista confinada amb Laura Esparza i Carlos Esteban

El duet format per Laura Esparza i Carlos Esteban acaben de llençar el seu primer disc, ‘Mare natura’, una proposta molt personal que enamora i sorprèn per les seues sonoritats i una intensitat emocional fora de mida. Hem parlat amb els dos músics perquè ens contaren dels projectes en suspens, del temps parat i del futur proper, ara que es veu una llumeta allà al final del túnel del confinament.

Vídeo oficial d'”Ulls que ploren”, tema de Laura Esparza i Carlos Esteban inclós a ‘Mare natura’ (La Fera CC 2020)

Heu llençat el vostre primer disc, ‘Mare natura’, molt poc abans de que començara el confinament. Com esteu vivint la sensació d’un treball novet i calentet del forn a qui no pots donar tot el moviment que mereixeria en aquest moment?

La veritat és que aquesta situació és totalment diferent de com imaginàvem que seria l’eixida del nostre primer disc, però tot és diferent de com imaginàvem totes, així que és “normal”. És veritat que hem fet una inversió de temps, energia i també econòmica que, per les circumstàncies, no està donant els fruits que podríem esperar però, d’altra banda, és un bon moment per escoltar el disc cadascuna a la seua casa i esperem amb ganes el moment de poder presentar-lo en directe.

De ‘Mare natura’ sorprèn una sonoritat molt nova, amb una electrònica subtil que se suma a les veus tan personals i les reminiscències d’estils molt diversos, entre ells la música tradicional valenciana. Com definiríeu vosaltres ‘Mare natura’?

Podríem dir que és un compendi de cançons que han anat arribant a la nostra vida de forma independent, però en un moment determinat, on les nostres circumstàncies personals han fet que tot estiga lligat. És el resultat de referents molt diversos que escoltem les dos i de ganes d’experimentar amb sonoritats que ens anaven suggerint les cançons al moment de crear-les.

Abans de llençar l’àlbum complet, vau fer dos avançaments de singles, ‘Oliva’ i ‘Corazón’, que se sumen als dos singles que vau presentar l’any passat. Per què vau seleccionar aquests temes en concret dels 13 que composen el disc?

El primer tema que vam traure com a single va ser ‘Ulls que miren’ amb el seu videoclip. És un tema diferent de la resta i l’opció de traure’l per separat ens semblava arriscada, però volíem sorprendre i ens abellia començar amb açò. Després, ‘Oliva’ és un tema molt especial per a nosaltres perquè, com hem comentat en altres ocasions, la lletra és un poema del besavi de Laura que va recuperar per a fer-ho cançó. Ens feia molta il·lusió que aquest tema cobrara més protagonisme, també pels recursos musicals que vam gastar al moment d’enregistrar-ho, que ha fet d’Oliva un dels nostres temes preferits del disc. ‘Corazón’ també és molt especial per a nosaltres perquè la col·laboració amb Vera Carrión va elevar el tema a un nivell musical que no imaginàvem i perquè la lletra ens mou especialment.

Creieu que aquest període de latència del disc i també, aquesta experiència vital nova que estem tenint totes, vos canviarà la percepció del treball ja fet o vos influirà d’alguna manera a l’hora de crear posteriorment?

Pot ser, això és una cosa difícil d’imaginar. Segurament aquest període ens canviarà d’una o d’altra forma, però pensem que de moment no tenim la perspectiva necessària per a saber de quina forma ho farà. Amb la distància segurament podrem valorar la situació millor i probablement tot açò es reflectirà en el nostre treball d’alguna manera.

És inevitable preguntar, en aquesta època, com esteu vivint la reclusió domiciliària, sobretot en el vessant artístic. Sentiu que hi ha una pressió social per “aprofitar” el temps per continuar creant? Què vos demana el cos? Com evolucionen les sensacions? Heu fet pa?

Artísticament no estem massa creatives. Al principi del confinament teníem moltes ganes de reinventar-nos i de tocar en tot moment i compartir amb la gent. Ara és veritat que l’ànim ha baixat un poc, ja són molts dies i molta incertesa i les circumstàncies no són especialment favorables a ser productiva ni creativa. És veritat que hi ha hagut moments de sensació de pressió per aprofitar aquest temps, però no fem massa cas; al cap i a la fi, és un temps i una situació no escollida i no ens podem imposar aprofitar-la. Igualment, cada dia agafem la guitarra en algun moment i compartim amb les veïnes i veïns un poquet de música; ens ajuda a sentir-nos connectades amb la gent i a despertar la motivació. I pa no n’hem fet, però sí que hem tingut moments de creure’ns xefs i passar tot el dia cuinant i altres de no fer res en tot el dia, coses del confinament!

En aquests dies, se succeeixen els concerts en streaming i els directes de tot tipus per instagram, festivals inclosos i amb gires per la cuina i el menjador. En el vostre cas, què vos ha semblat l’experiència de tocar per un públic a qui no pots veure ni escoltar? Quins pros i contres li trobeu a aquest format “d’urgència” i de difícil monetització?

Nosaltres hem fet també un parell de concerts en directes de Facebook i Instagram i al principi, per la novetat i les ganes, ens va agradar prou l’experiència, llevat de la distància a la sensació de tocar en directe, evidentment. Ara, vist que la situació, malauradament, és possible que dure més del que esperàvem, haurem de buscar noves formes de continuar oferint la nostra música. El sector cultural s’ha vist sempre menyspreat (com moltes treballadores d’altres sectors essencials) i les persones implicades en el mateix ens hem vist afectades greument per aquesta crisi. En moments com aquest, s’ha demostrat la importància del sector cultural per mantenir la salut mental de les persones i no hem d’oblidar que, per a moltes, és la seua feina principal i ha de tindre una compensació econòmica que haurem de lluitar per aconseguir.

La situació en què es trobarà el sector de la música després del confinament és encara una incògnita, però no sembla gens afalagadora. Com a músics, quines sortides veieu i com encareu les perspectives professionals dels propers mesos?

Estem esperant que, des de les institucions, es proposen ajudes al sector cultural i de la música, concretament, per totes les pèrdues que hem patit. Igualment, com no tenim massa confiança, ens veiem obligades a buscar diferents formes de subsistir en aquesta crisi, com ara preparant nou material, produint música o donant classes.

Podeu trobar la música de Laura Esparza i Carlos Esteban a Instagram (@lauraespcarlosest) a Youtube i a Spotify.

Articles relacionats

Deixa un comentari

Els camps obligatoris estan marcats *