Qui no estiga molt avesat al parlar gironí, potser troba estrany això de “Càntut”. La tercera persona del singular del verb cantar, en la forma que s’empra localment, esdevé la clau de volta d’un projecte que recull i difon les cançons de tradició oral de les comarques gironines, aquelles que s’han cantat i transmès d’avis a néts, de pares fills… seguint la cadena de transmissió entre generacions. Un projecte amb un cançoner en línia (www.cantut.cat), un festival i diverses produccions pròpies que enllacen la tradició amb l’actualitat. Una tasca similar a la que el nostre Botifarra ha fet ell sol durant anys al País Valencià, recuperant les cançons dels nostres iaios, però que en el cas gironí ja compta amb tota una estructura darrere, tot i la seua joventut.

Fer una volta al cançoner és conèixer moltes persones, descobrir històries, recordar tonades, reviure situacions… és mirar els altres per veure’ns-hi a nosaltres. El Càntut ja compta amb un miler d’enregistraments en àudio i vídeo que a vegades t’emocionen, d’altres et fan riure i alguns, fins i tot, et fan eixir els colors. Són cançons que fan arrels, que expliquen com som, què fem i com vivim, més enllà dels límits geogràfics.

I ací és on s’han inspirat les artistes Paula Grande i Anna Ferrer per presentar ‘Vega’ (Bankrobber, 2020). Un àlbum -el segon de la col·lecció Càntut, després del de Belda & Sanjosex-, que reflecteix els rols de les dones en els dos últims segles, a través de deu cançons. Aquest és un disc que visibilitza i dóna veu a les mares, filles, xiquetes i joves de generacions passades i repassa situacions en l’àmbit familiar, en la vida íntima i la pública, com vivien la maternitat, els silencis i les submissions… escenes que ara ens pareixen reprovables i que les artistes ens presenten a través de sonoritats crítiques i, a vegades, en forma de paròdia. No n’hi ha per menys. Les seguirem!