L’entrevista confinada amb Gem

Molts artistes s’han trobat amb treballs acabats d’estrenar que s’han de guardar pel moment al calaix, sense possibilitat de posar-los en escena en breu. Gem, o el que és el mateix, la cantautora Gemma Vañó, acabava de presentar el seu disc ‘Satèl·lits’ quan la pandèmia ens va recloure domiciliàriament. Hem parlat amb ella per saber com van la creativitat i les expectatives i com canvia la perspectiva d’un àlbum acabat de parir quan el món de sobte sembla enfonsar-se.

Fa poquets mesos que ‘Satèl·lits’ va veure la llum i el seu concert de presentació a la sala Azza de València va ser un dels últims que es va fer amb normalitat abans que començara l’alerta sanitària. Com enfrontes com artista un treball acabat de sortir del forn i que no pots fer rodar pel moment?

Just això pensava a l’inici del confinament; més d’un any treballant en un disc cuidant fins al mínim detall i quan arriba el moment de de girar-lo et trobes amb aquesta alerta sanitària. Es d’una banda molt frustrant, però no sé per què em sent afortunada per haver-li donat vida i haver-lo estrenat de la millor forma i amb els millors companys possibles. També sé que en algun moment ens reiniciarem i segurament com després de qualsevol crisi hi haurà un moment productiu molt bonic. 

S’ha dit de mil maneres diferents: el confinament ens canviarà la manera de viure i pensar. Com creus que t’afectarà a tu a l’hora d’expressar-te musicalment en un futur?

Estic convençuda que almenys a l’inici ens canviarà, tot i que el més important es que aquests canvis (òbviament si són positius ) es mantinguen en el temps, i d’això no estic tan segura. Una crisi com aquesta et permet relativitzar-ho tot.  Personalment crec que durant alguns moments de la producció del disc em vaig centrar en el resultat i no tant en viure el procés. Un error que intentaré no cometre de nou. Segurament alguns dels obstacles que em van llevar la son no eren més que part del procés i no havien d’haver fet mai ombra a tota la màgia que tenia al voltant. 

Mentre alguns creadors han caigut en l’apatia i la introspecció durant aquesta època, altres estan trobant vies i inspiracions noves en aquesta situació insòlita, per no parlar dels que fan pa. Ets de les primeres, de les segones o de les panaderes?

Reconec que he passat per totes les fases. Des de l’apatia inicial a l’intent d’escriure i  fer noves cançons, però em resulta molt difícil ser creativa, envoltada d’incertesa. No vull escriure cançons sobre aquesta situació per a fugir de l’angoixa i tampoc per a veure la part positiva,  perquè sé que quan açò finalitze les voldré oblidar. Ara bé, si sorgeix una cançó sobre qualsevol altre tema la rebré feliç i amb ganes d’explorar noves formes de fer música.  I sí, he fet pa, però he evitat compartir-ho per xarxes, perquè em va fer gràcia pensar que en cap moment han deixat de vendre’n. 

A ‘Ona electromagnètica’, un dels temes del teu nou treball i que va ser finalista a Millor Cançó als Premis Carles Santos de la Música Valenciana, parles de l’amor en temps de relacions virtuals, de la distància i la proximitat amb les persones. Realment “ens estimem a través de missatges i stories”? Creus que valorarem a partir d’ara més que fa uns mesos la proximitat física?

“Ona electromagnètica” és molt especial per a mi com ho va ser també la nominació a millor cançó als Premis Carles Santos de la Música Valenciana. És una història d’amor que naix i que és possible tot i la distància, a través de missatges i stories. La crisi actual és suposadament temporal i les dues protagonistes d’aquesta cançó s’han estimat sempre així. Ara ens toca a tots i totes estimar-nos com elles, a distància. El que sí que tenen en comú elles i nosaltres es que ho donaríem tot per abraçar-nos. Potser ens hem adonat amb aquest confinament que només necessitem tenir a les persones que estimem a prop per a ser feliços. 

Pràcticament tots els temes del disc toquen d’una manera o altra el paper que juga la tecnologia a les nostres vides, una temàtica que en certa manera pot entendre’s com premonitòria de la situació en què ens trobem ara mateix, o en canvi, com el crit final d’una època. Què pensaves quan els vas escriure i com ho veus ara, quan sembla que ha passat un segle?

Just fa una any que vam començar a gravar “Satèl·lits” a Malamute amb Tono Hurtado. Em fa gràcia pensar quan de premonició tenien algunes de les lletres del disc, però bé, tampoc és difícil ja què tracten sobre tecnologia. Aquest dies s’ha escrit molt sobre el paper de la tecnologia front la Covid-19, tant com a causant, com a aliada durant el confinament, com a element per  al control de l’epidèmia… I “Satèl·lits” també comparteix eixa visió positiva i alhora critica de com la nostra societat orbita sempre al voltant de la tecnologia. Si puguera tornar enrere escriuria el mateix disc, però això sí, exprimiria cada segon com intente fer ja i més encara faré quan tornem. 

El sector de la música ha respost de diferents maneres a aquesta crisi i és innegable que la cultura serà una de les àrees que la viurà amb més intensitat. Una de les reaccions més majoritàries dels i les artistes han estat els concerts en streaming, hem fet directes per damunt de les nostres possibilitats?

La cultura tal com l’entenem, serà un dels sectors que més patirà les conseqüències d’aquesta crisi i de totes les anteriors. Fins al moment el sector musical s’ha anat adaptant i de moment els directes són el que més s’assembla a un concert. I nosaltres vivim d’eixe moment d’intercanvi que ens dona força per a seguir. Però se’ns oblida que s’està fent de forma gratuïta i a ningú se’ns ocorreria no pagar el treball de cap professional del sector que siga.  D’altra banda, no tots tenim el coneixement tècnic ni l’equip necessari per a que sonen en les millors condicions. A més, el confinament impedeix tocar, en el meu cas, amb la resta de companys i que tot sone com està pensat. Però crec que tot i els inconvenients, seguiré fent ús dels directes perquè em dóna vida l’intercanvi de música i afecte.

Podeu seguir a Gem a Instagram a @gemvlc i trobar els seus treballs a Spotify, Youtube i a www.primaveradhivern.com.