Recull de novetats editorials catalanes a propòsit de La Setmana
Dimecres passat, 9 de setembre, va ser el tret d’eixida per a aquesta edició tan estranya de 2020 de La Setmana del llibre català. Quan ja n’hem arribat a l’equador i enmig de la Diada Nacional de Catalunya, vos proposem un recull amb les novetats…
El cos mortal torrentí de Vicent Andrés Estellés
Cos Mortal Trinquet del Cavallers, La Nau, Bailén, Comèdies, Barques, Trànsits, En Llop, Mar, Pasqual i Genís, Sant Vicent, Quart de fora, Moro Zeit, el Mercat, Mercé, Lope de Vega, Colom, Hernán Cortés, Trenc, Ciril Amorós, Pelayo, Campaners, Palau, Almirall, Xàtiva, Cabillers, Avellanes, Pouet de…
En defensa de les causes perdudes
El futbol explica moltes coses. Potser ho explique tot, avui en dia. I el futbol valencià també explica les mancances i frustracions que tenim els i les valencianes.
Contes portàtils
Us prometo que volia parlar dels Contes portàtils de Pere Calders, editats magníficament per l’editorial Comanegra (2018). Però des que li vaig comentar a l’editora, no puc parar de donar voltes a una de les anècdotes més “caldersianes” que m’han passat mai. Potser tenia sis…
Qui enyora l’olor de la presó?
Marta Pérez i Sierra és una poeta fèrtil i hàbil, a més de versàtil. La seua biografia ens diu que va nàixer a Barcelona en 1957 i que és llicenciada en Filologia Catalana. La seua bibliografia ens explica, d’altra banda, que és autora de nombrosos…
La Covid-19 trasbalsa Žižek
Žižek ens ajuda a emmarcar el debat i les urgències que ens vénen al damunt i que són formidables.
El miracle i l’abisme
Podria parlar de l’absoluta originalitat dels seus giravolts semàntics, però sempre em quedaria curta. De la fluïdesa d’una narrativa que t’arrossega. O dels personatges de carn, ossos, problemes i arestes que t’entren a dintre i et colonitzen.
Que no t’expliquin contes!
Això no només va de nens i nenes que passen l’estona, sinó de realitats, de rols, d’estereotips, de normes, de valors i d’ideologies; de com les fake news condicionen des de fa segles la nostra percepció del món, i no pas per casualitat.
Una línia tan tènue
‘Visc, i visc, i visc’ és una caminada per la línia tènue en la que sovint transitem sense adonar-nos-en. La vida és fràgil i s’acaba, no som gran cosa, però tendim a creure’ns immortals. Per això aquest llibre trasbalsa i es converteix en un memento mori en tota regla i una mirada sobre la brevetat del nostre pas per aquest món: perquè ens interpel·la sobre el nostre propi trajecte.
Aquella estranya fascinació per l’apocalipsi
Si hi ha cap tipologia d’imatges que definisca la nostra contemporaneïtat, sense cap mena de dubte és la imatgeria post-apocalíptica. Quan fem una cerca senzilla per les xarxes -i mirem més enllà dels selfies, és clar, que això serà debat per a un altre moment,…
En breu
Soroll blanc
El soroll blanc és el soroll que hi ha quan no hi ha soroll. Un soroll constant i aleatori que podíem veure en la televisió quan la sintonitzàvem amb antena i no hi trobàvem res, en aquells temps de l’era analògica. D’alguna manera, aquest soroll…
Franco Battiato i la revolució postmoderna
Amb la mort de Franco Battiato als 76 anys s’acaba una era. Ens ha deixat qui probablement és l’últim gran músic europeu de cultura popular. Battiato va ser un autèntic geni que controlava amb mestria tots els registres musicals possibles, però que ens és conegut…
