Vint bales foren, ai!, quan trencava la nit ara fa exactament un segle i Francesc Layret era assassinat en unes circumstàncies encara no prou aclarides, però que apunten clarament a la patronal i allò que ara es coneix com a clavegueres de l’Estat i que han existit sempre. Concretament, sempre contra el catalanisme. Un assassinat que va trasbalsar la societat catalana del moment. Salvador Seguí, Lluís Companys i Francesc Layret, tots tres assassinats. Servisca aquesta dada com a constatació contundent de l’ebullició a tots els nivells de la política catalana del primer terç del segle XX, siguen quines siguen les coordenades en les quals s’inserisquen. Espirals de repressió, acció i resistència. És a dir, voluntat obstinada de conquerir la llibertat i la vida, de fet.

Francesc Layret és una personalitat clau per entendre la Catalunya d’avui en dia. En aquest sentit, Vidal Aragonés enceta el seu text amb l’afirmació que es tracta d’un d’aquells personatges històrics que ens sembla que sempre hagen existit, perquè té un valor fundacional. Cent anys després, la lluita és la mateixa, ja que, al remat, en empeny la mateixa persistència, cosa que no s’ha de veure com una derrota, sinó com la constatació de la continuïtat de les idees que varen impulsar Layret; és a dir, la tríada de republicanisme, catalanisme i socialisme, tan vigents com el primer dia.

Vidal Aragonés és advocat laboralista de professió i, a més a més, ha estat diputat de la CUP al Parlament de Catalunya. Són coordenades que reivindiquen aquesta continuïtat de la lluita de Layret, doncs. L’editorial que publica el text, Tigre de Paper, també és una ferramenta potent en defensa d’aquests ideals. Com deia el poeta i citava Francesc Layret, “sols mereixen la llibertat i la vida aquells que saben conquerir-les”. Necessitem més llibres com aquest, que donen llum i ens expliquen parts clau de la nostra història, ja siguen més o menys conegudes, perquè és imprescindible reivindicar la consciència de no ser més -ni menys- que seguidors del fil que ens lliga a la història.

Cent anys després, i per molt que en foren vint mil, les bales, estem més vius que mai. I combatem més que mai per la vida i la llibertat. Si existeix allò que es coneix com a costat correcte de la història, només cal llegir aquest llibre per entendre que Francesc Layret hi era. I que nosaltres hi som, ara mateix.