Dimecres passat, 9 de setembre, va ser el tret d’eixida per a aquesta edició tan estranya de 2020 de La Setmana del llibre català. Quan ja n’hem arribat a l’equador i enmig de la Diada Nacional de Catalunya, vos proposem un recull amb les novetats editorials que hi hem pogut descobrir.

Ens hem capbussat entre tots els expositors i hem fet aquesta selecció per destriar per a vosaltres el gra de la palla. No obstant això, hem de dir que la collita de gran és ben bona i, doncs, el resum serà ben ampli. Ahir en férem un fil de Twitter i hui vos adaptem a article aquesta tria. El resum serà, per força, breu, a causa de la gran quantitat de títols de què parlarem. Tanmateix, ja advertim que no serà l’última vegada que ens hi ocuparem. Qui avisa…

En primer lloc, Edicions Poncianes ens porta Assagets, el nou treball d’Enric Casasses, de qui ens confessem fans absoluts al Cau. Una investigació poètica sobre tres personatges diversos que tenen en comú que han influït l’art del nostre autor: Gaudí, Paganini i Josep Blanch.

Edicions Saldonar ens porta dos estudis a destacar: Ultradreta, un decàleg sobre l’extrema dreta per part de l’expert neerlandès Cas Mudde (de qui l’Institut Alfons el Magnànim va editar fa relativament poc l’estudi sobre el populisme) i La literatura. Per què és important, una reivindicació de la literatura per part de l’assagista britànic Robert Eaglestone.

Canviant radicalment de gènere literari, si hi ha una editorial que cuida tots els aspectes del llibre i de l’edició com a art, aquesta és, sense dubte, l’editorial Flâneur. Si el seu catàleg ja és una meravella com a objecte, si, a més, ens presenten títols com una nova traducció de Josep Maria Fulquet i Eduard Santiago de les Elegies de Duino de Rainer Maria Rilke amb un postfaci de Sam Abrams, llavors ja és més que absolutament imprescindible. Si “flanegeu” per la La Setmana, ja sabeu què heu de fer.

Al fil de Twitter vàrem etiquetar aquesta novetat com a publicada en l’editorial Males Herbes, tot i que és de Les Hores! Ja sabeu que els fils de Twitter els carrega el dimoni… En tot cas, l’autora anglesa Rachel Cusk ha fet de l’autobiografia novel·lada la seua marca de la casa i un àmbit en el qual ha excel·lit, tant o més que la francesa Annie Ernaux. Això fa que aquesta traducció de Seqüela se’ns presente com a imprescindible. Recordeu: editada a Les Hores!

Heu vist el film Arrival? És un film sorprenent, perquè tracta amb molta solvència temes de profunditat científica, com la hipòtesi lingüística de Sapir-Whorf. Si vos va agradar tant com a nosaltres, heu de saber que sí, com sempre, el llibre és encara millor. I heu de saber també que es tracta d’un relat de Ted Chiang, de qui ara ens presenta Mai Més, editorial especialitzada en la ciència ficció i la fantasia el seu nou recull. No estem parlant de poca cosa, sinó del que en l’argot del gènere es diu la versió hard. I paga molt la pena!

Canviem totalment de coordenades i ens n’anem a Mallorca, a la investigació històrica i sociològica sobre el fet nacional. En primer lloc, destaquem L’espanyolització de Mallorca (1808-1923), editat per El Gall Editor i a càrrec de Pere Salas, qui aporta noves visions al debat sobre la nacionalització espanyola durant el segle XIX, en aquest cas centrat en l’estudi d’un cas concret, com és el de l’illa gran de les Balears.

També sobre la identitat de la gran de les Balears se centra Llengua, terra, pàtria i nació, però en aquest cas respecte a la catalanitat i el nou Regne, que edita Documenta Balear. Un estudi d’Antoni Mas que porta un pròleg d’Antoni Ferrando, qui ja va analitzar el mateix procés per al cas valencià en un text clàssic com Consciència idiomàtica i nacional dels valencians, que es va editar en els anys 1980 en les publicacions de la Universitat de València.

Tornant a la novel·la, Les espines del Peix és l’últim guanyador del premi Andròmina de novel·la, dins dels prestigiosos premis Octubre, i que edita l’editorial 3 i 4. Josep Colomer ens hi crea el mite de Benià per contar-nos la història de qualsevol poble costaner dels Països Catalans. És a dir, per a contar-nos la història de tots i totes nosaltres.

L’Hotel Fontana de Sarajevo és on s’allotjava el comandament dels cascs blaus de l’ONU durant la guerra de Bòsnia i també és el títol del debut teatral del cantautor torrentí Pau Alabajos (un bon amic del nostre Cau!), un relat testimonial que dóna la veu als propis protagonistes i víctimes del genocidi del poble bosníac a mans de les tropes sèrbies. Guanyador del premi de teatre Ciutat d’Alcoi de 2019 i editat per Bromera. En parlarem més!

Pot parlar el subaltern? Eixa és la pregunta clàssica dels estudis postcolonials. Aquesta obra, Vida d’un esclau americà explicada per ell mateix és, tal com fa explícit el títol, un testimoni en primera persona d’un esclau americà del segle XIX, Frederick Douglass, i que ara ens presenta la Ela Geminada.

Pot haver-hi una relació sentimental en igualtat entre una xiqueta de 14 anys i un escriptor consagrat de 50? Què vol dir en aquests casos el “consentiment”? Aquest testimoni en primera persona de Vanessa Springora és tan dur com sembla i, després d’esvalotar el món literari francès, ens arriba la traducció catalana a l’editorial Empúries. En parlarem més al Cau!

Sense deixar encara l’editorial Empúries, també destaquem aquesta aposta per la filologia de combat, amb les noves edicions de Parlem-ne i Plantem cara, les “converses lingüístiques” del mestre Joan Solà, de qui tant necessiaríem el consell en aquests temps. Un imprescindible del nostre Cau!

Si voleu gaudir de la lectura mentre vos fan pensar, no dubteu a fer-vos amb tots els títols de la sèrie dels set pecals capitals que edita Fragmenta. Assajos sobre la ira, la gola, la manda, l’avarícia, la luxúria, la supèrbia i l’enveja a càrrec de les plomes més en forma de la literatura catalana, com són Raül Garrigasait, Jordi Graupera, Anna Punsoda, Adrià Pujol, Marina Porras, Oriol Quintana o Oriol Ponsatí-Murlà.

Adéu fantasmes de Nadia Terranova va ser finalista del premi Strega, el més important de les lletres italianes. Ara ens arriba a casa editat per la sempre interessant l’Altra editorial. Més que el Strega, per a nosaltres és més garantia que forme part del catàleg del segell fundat per Eugènia Broggi!

Si hi ha un autor que represente la idea d’Europa tal com avui en dia l’entenem, aquest és Stefan Zweig. Jueu, austríac, “mitteleuropeu”. Què ens queda d’aquell mite d’Europa? Antoni Matí Monterde ens hi endinsa en Stefan Zweig i els suïcidis d’Europa, editat per Lleonard Muntaner.

“La novel·la guanya als punts, el conte per KO“. Si donem per vàlida aquesta definició de la brevetat en la literatura, els textos que Jordi Masó aplega en Ambrosia són directes de Muhammad Ali. Intensitat màxima, gaudiu-ne en petites dosis i a poc a poc. Editat (ara sí, no és cap badada tuitera) per Males Herbes.

Billy Bragg és un cantautor punk anglès de qui al Cau ens declarem tan fans com ho fa Antonio Baños al pròleg de Les tres dimensions de la llibertat, un breu assaig sobre el concepte de llibertat i com està amenaçat avui en dia. I, escolteu, si llegiu aquest llibre, veureu que això vol dir MOLT FAN. Editat a Més Llibres.

Anton Sieberer va ser un austríac que va analitzar en plena Guerra Civil les relacions entre Catalunya i Castella en el text que ara recupera l’editorial Pòrtic. Els nazis varen prohibir el llibre, cosa que, segons la premsa espanyola, deu voler dir que el text és pro-espanyol, no?

Seguim a Pòrtic i seguim fent cas a la ideologia lingüística espanyola oficial, que ens vindria a dir que, quan Jaume I va alçar el penó de la conquesta, ja va fer la proclama en castellà “para que nos entendamos todos”. Enric Gomà, però, ens explica en El castellà, la llengua del costat que la cosa no va anar ben bé així. Un assaig amb bona dosi d’humor.

Per poder veure’s a u mateix, cal eixir de nosaltres. Això és el que fa el poeta menorquí Ponç Pons en el seu viatge a Nova York. Mig dietari, mig poema històric de Menorca, Els ullastres de Manhattan, editat per Quaderns Crema, és una joia. Prompte en sabrem més al Cau.

Al Cau ens declarem molt fans de l’editorial Tigre de Paper, que sempre ens forneix les lleixes de literatura ben combativa. En aquest cas, seleccionem un trio, entre les novetats. En primer lloc, Els condemnats de la terra, de Frantz Fanon, un clàssic del pensament anticolonial; en segon lloc, Proletkult, una novel·la proletàrio-futurista del col·lectiu italià Wu Ming, i, finalment, l’assaig Podem abolir les presons? de la filòsofa i activista afroamericana Angela Davis, títol que, a més, ve acompanyat d’un pròleg de David Fernàndez. Quasi res, porta el diari!

No sou ningú al Twitter en català si @Virgili7 no vos ha corregit mai (o @truitesambceba en la seua versió valenciana). Pau Vidal creu, per contra, que Corregir mata, i ens ho explica en aquest recull d’articles que edita Viena Editorial. La polèmica resta oberta!

La jove poeta castellonenca Aina Garcia-Carbó dialoga en aquesta Crònica de la cadència que edita l’editorial Vincle amb el pensament de Hume, Montaigne o Arendt. Una proposta tan agosarada com suggerent que ha merescut el premi Teodor Llorente 2020 de la Pobla de Vallbona. En parlarem més al Cau!

Katixa Agirre ha suposat tota una revolució en la narrativa en euskera amb Les mares no, que ara ens arriba traduïda al català en Amsterdam. Una crònica de la maternitat despullada i arrabatadora, escrita des dels budells; quasi diríem que com toca. Atenció! En parlarem més al Cau!

Sense deixar Amsterdam ens preguntem si és possible que una crònica sobre una colecció de clàssics grecs i llatins ens faça cridar d’alegria des de la nostra butaca de lectura de tan apassionant que és? Abans de llegir Els fundadors, reconstrucció de la història de la Bernat Metge, de Raül Garrigasait -qui repeteix en la llista-, hauríem respost NO furibundament. I tanmateix… ací està. Comproveu-ho.

Si hem parlat adés de Rachel Cusk com la contrapart anglesa d’Annie Ernaux, ara no podíem deixar d’interessar-nos per l’últim llibre d’aquesta autora que s’endinsa i recrea en l’autobiografia novel·lada, Una memòria de noia, en aquest cas editada per Angle. No vos la perdeu!

Quan el cel embogeix és un descens als inferns en forma de confessió literària d’un escriptor que crea Antoni Vidal Ferrando. Atenció, un descens a “tomba oberta”, com es diu en el món del ciciclisme. No deixeu passar aquesta proposta d’AdiA edicions.

La mar rodona de Sebastià Perelló és la crònica coral del segle XX i començament del XXI a Mallorca. Una proposta de Club Editor que ens interpel·la per reflexionar el passat i entendre el futur.

Si Clarice Lispector és la veu més important de la litetatura brasilera, gràcies a novel·les com Prop del cor salvatge o La passió segons G.H., des del Cau –unpopular opinion– afirmem que els relats són encara millors. Imagineu què vol dir Restes de carnaval, aquesta antologia dels contes de Lispector que edita Comanegra.

Quim Español canvia de registre després de Francesca, editada fa poc més d’un any, amb aquesta nova novel·la, El rai dels innocents. Amb la garantia que atorga el catàleg sempre interessant d’Edicions de 1984, un autor a seguir!

Finalment, tanquem el recull amb dues propostes que s’enfronten a la violència des de dues coordenades que no són tan diferents com podria semblar-ho en un primer colp d’ull: els “troubles” d’Irlanda del Nord, amb No diguis res, de Patrick Radden Keefe, i el racisme als EUA, amb Els nois de la Nickel, de Colson Whitehead, premi Pulitzer 2020. Totes dues en un segell de referència com és edicions del Periscopi.