Últims

En utilitzar el nostre lloc web, esteu d’acord amb l’ús de les nostres cookies.
28 nov. 2020
Literatura

El cos mortal torrentí de Vicent Andrés Estellés

Cos Mortal

Trinquet del Cavallers, La Nau, Bailén, Comèdies, Barques, Trànsits, En Llop, Mar, Pasqual i Genís, Sant Vicent, Quart de fora, Moro Zeit, el Mercat, Mercé, Lope de Vega, Colom, Hernán Cortés, Trenc, Ciril Amorós, Pelayo, Campaners, Palau, Almirall, Xàtiva, Cabillers, Avellanes, Pouet de Sant Vicent, Cavallers, Sant Miquel, Roters, Sat Nicolau, Samaniego, Serrans, Rellotge Vell, Sant Jaume, Juristes, Llibertat, Soledat, Ballesters, Bonaire, Quart de dins, Blanqueries, Llanterna, l’Albereda, Correus, Nules, Montolivet, Gil i Morte, Espartero, Miracle, Cordellats, Misser Mascó, Minyana, el Portal de Valldigna, Porxets, Soguers, Navellos, Querol, Reina Cristina, Mayans i Ciscar, Temple, Ponts de la Trinitat, del Real, de la Mar, d’Aragó, dels Serrans, de Sant Josep, de l’Àngel.

I l’Avenida del Doncel Luis Felipe Garcia Sanchiz.

Estellés no va decidir mai un poema a Torrent. No només això, sinó que, en tota la vastitud i amplitud del Mural del País Valencià, Torrent ni tan sols hi apareix esmentat. Un oblit que, més enllà de bromes localistes, seria interessant d’analitzar i interpretar, perquè no s’explica per ell mateix. No és que la capital de l’Horta Sud siga una metròpoli indefugible, però sí que és cert que ha aportat prou elements referencials i identitaris a la consciència comuna de tots els valencians per tal que hagués fet aparició per si mateix en la ploma d’Estellés.

Tanmateix, conta la llegenda que en una de tantes bosses amb papers que contenen poemes i esbossos de poemes que va deixar el poeta vàrem poder trobar aquest esborrany de cos mortal torrentí:

Moralets, Sagra, Pila, l’Ermita, del Pi, Església, Calvari, Santa Llúcia, Sant Josep, Sant Onofre, Sant Roc, Sant Gregori, Sant Blai, Sant Doménec, Ros, Bellido, Vora Séquia, hospital, Xenillet, Benissaet, de l’Era, Major, del Bisbe, de la Mota, dels Jutjats.

I l’Avinguda al Vedat.

I és que, en 2009, uns de tants valencians que han traït el nostre poble varen canviar el nom de l’Avinguda del País Valencià pel d’Avinguda al Vedat.

Articles relacionats

Deixa un comentari

Els camps obligatoris estan marcats *