Només podria definir l’experiència d’entrar al món literari de Marta Orriols com a deliciosa. Primer amb ‘Anatomia de les distàncies curtes’ i després amb ‘Aprendre a parlar amb les plantes’, ambdós editats per Edicions del Periscopi, m’he endinsat en una escriptura intensa, plena de matisos i policromies, que es gaudeix de principi a fi, amb aquell plaer que vivim de vegades, que de tan bonic és una mica dolorós. Tant fa que ens remetem als relats breus com a la novel·la protagonitzada per la doctora Paula Cid: les atmosferes sentimentals que crea Orriols arriben molt a dintre i aconsegueixen tocar les tecles justes de l’evocació i el record.
Les pèrdues, ja siguen abruptes o subtils com l’amor que es gasta de fer-lo servir, i els terratrèmols interns que generen són els puntals que sostenen bona part de les històries de Marta Orriols, que al mateix temps transiten per una quotidianitat domèstica i reconfortant. L’adaptació als canvis i l’enyorança planegen entre línies, agredolces i terapèutiques: hi ha alguna cosa que cura en aquests textos i que fa plorar llàgrimes ben plorades, de les que són pluja que neteja els carrers i el cor.
Obres el llibre, entres al seu món de puntetes, et recrees en els detalls, copses d’una mirada els ambients, et fas amiga, fins i tot germana, dels personatges. Els reconeixes, els entens i t’encomanen el seu neguit vital, que també és el teu, tot i que potser ni ho sabies. Amb un sospir ben gran, que et nega el pit, passes la última pàgina i dius “que bo, Marta Orriols, que bo”.
Articles relacionats
En breu
Zona de confort (musical)
“Surt de la zona de confort!”, et diuen. Però que no us enganyin. La vida ens foragita massa vegades -i a cops de peu- de la zona de confort. Ara, col·lectivament i d’altres, individualment. Amb intensitats diverses en escales subjectives. Amb sortides més i menys…
La neutralitat de l’espai públic
Recordeu la disputa sobre la “neutralitat de l’espai públic”? Ja sabeu, aquella en la qual la simple exhibició d’un llaç groc era potencialment delictiva. Tot un senyor candidat a la presidència del Govern espanyol com Albert Rivera podia passejar-se fet un milhòmens i demostrar la…
