Fas voltes i voltes a la maneta de la vietnamita i omplis els carrers de fulls volants, d’idees i proclames per tal que només calga una espurna per encendre la revolta i botar foc al sistema opresor. Aquesta és la màxima política i vital dels protagonistes d’aquesta novel·la, Espurna, que suposa la primera incursió en el terreny de la narració de Xavier Serra.

No obstant això, no parlem d’una ficció. O, més ben dit, estem en els terrenys del que en la tradició anglosaxona es diu “non-fiction“: la narració en clau de ficció de la història real d’uns personatges reals. En el nostre cas, uns joves militants de Germania Socialista (socialisme i valencianisme), fonamentalment, i la seua educació política -i sentimental- en les acaballes del franquisme, entre la fi dels anys seixanta, la Revolució dels Clavells a Portugal i l’adveniment del “fet biològic inevitable”.

Xavier Serra és un bon coneixedor del material, tot i que per edat no va viure aquella època, sinó que pertany a la generació immediatament posterior. No obstant això, la seua sèrie de Biografies parcials (que suma 4 volums per ara) ens acosta a molts personatges que, directament o indirecta, són protagonistes d’aquesta Espurna.

Amb una barreja entre la crònica periodística, l’assaig històric i la novel·la negra, l’estil de Serra imprimeix un ritme trepidant a la narració, que va avançant mentre focalitza les vides de cadascun dels personatges amb anades i vingudes, adés uns, adés els altres, amb les seues reflexions i argumentacions. Serra construeix, d’aquesta manera, una fotografia d’un temps d’un país en què tot semblava per fer i tot era possible, tot i que ja intuíem els perills i les llavors del fracàs que hi eren latents.

Espurna serveix per a encetar la nova col·lecció de narrativa de l’editorial Afers, que se centrarà en aquesta visió històrica en clau de no-ficció. El text de Serra n’és el segon volum, ja que el primer correspon a Mal jueu, en el qual Piotr Smolar passa revista a la seua nissaga de jueus combatents, des de la resistència del gueto de Minsk del seu avi fins a les seues vivències en l’actualitat com a corresponsal a Israel del diari francés Le Monde.

Es tracta, doncs, d’una col·lecció que de ben segur que ens donarà moltes i molt bones alegries. Si això ja era marca de la casa a ca n’Afers, amb aquesta nova vessant narrativa hi fem una nova passada a la rosca, si és que això era possible. Benvinguda!