Últims

En utilitzar el nostre lloc web, esteu d’acord amb l’ús de les nostres cookies.
04 des. 2020

Em vaig comprar “Permagel” a l’estació de Sants de Barcelona un dia que havia sigut (m’havia semblat) horrible, quan estava a punt d’agafar un tren cap a València. Estava extremadament (una mica) cansada i era un dia d’aquells que tot (qualsevol merda) em feia plorar. Un dia d’aquells de descomunals (minúscules) desgràcies íntimes. Vaja, un dia de peu dret o esquerre, d’excés d’hormona o de manca d’alguna vitamina. Em vaig comprar “Permagel” i me’l vaig llegir durant el trajecte, plorant a estones però sobretot, molt admirada, extremadament admirada. Vaig plorar encara una mica més d’autocompasió en adonar-me’n que jo mai escriuria una cosa així. Vaig fer fotos a algunes frases i les vaig penjar a stories d’Instagram, perquè allò no podia ser només per a mi. Vaig acaronar-ne les tapes setinades i vaig olorar-ne les pàgines, però això ho faig sempre (quasi sempre), així que no seria res massa destacable.

Quan el tren s’aturava a València, em quedaven dues pàgines. I les vaig anar llegint per l’andana, topant amb la gent i sospirant per aguantar el plor, perquè no podia esperar-me, me l’havia (era imperatiu) d’acabar. No, “Permagel” no fa plorar, però et commou si la bellesa et commou. Si ets la típica persona que pateix stendhalassos per coses tan habituals com un matí assolellat (per dir alguna cosa habitual), ploraràs amb “Permagel”, perquè és preciós, i probablement l’acarones amb afecte gaudint de tot el que t’ha fet sentir, com vaig fer jo, ja al taxi. I després a casa. I a l’endemà.

Escric sobre “Permagel” però en realitat escric de mi mateixa i del pòsit que em va deixar llegir-lo, perquè de ressenyes ja n’hi ha moltes a google. Parlo del que m’ha deixat a dintre “Permagel”: un nus dels que se’n van respirant fondo. “Permagel” va de com d’anòmalament funciona la vida i com ens sobresalta amb la seua presència fins i tot buscant la mort. Provaré a rellegir-lo un dia bo, i a veure què passa.

*”Permagel” és el debut a la novel·la de la poeta Eva Baltasar. Publicat per Club Editor al 2018 i guanyador del premi Llibreter a la millor obra escrita en català. Just en acabar d’escriure aquest article, Club Editor anuncia que publicarà la segona part de la trilogia iniciada amb “Permagel”, amb el títol de “Mamut”.

Articles relacionats

1 Comentari

  1. El miracle i l’abisme – (…) a cau de lletra

    […] de llegir Permagel fa dos anys i Boulder (Club Editor, 2020) ahir, només puc dir una cosa: Eva Baltasar és […]

Deixa un comentari

Els camps obligatoris estan marcats *