En aquests dies que ens esperen, plens d’incerteses i amb els sentiments a flor de pell, jo no tinc dubtes: la música serà la meua acompanyant, em mantindrà en calma i m’ajudarà a prendre les decisions correctes.

Ací us deixe la meua proposta -molt personal i segurament gens ortodoxa- dels 10 discos imprescindibles per a aquesta quarantena (ordre aleatori).

I recordeu, quan siga el moment, torneu a omplir els concerts, compreu tiquets, aneu a les sales, gaudiu dels festivals. Que la indústria musical sàpiga que el públic no l’abandona. Açò també serà un gran acte de responsabilitat col·lectiva i amor.

1.- Mireia Vives i Borja Penalva. Cançons de fer camí. Bureo Músiques, 2019. País Valencià.

“Serà el destí, com digué Rick: El món s’afona / i tu i jo ens enamorem”.

Per a mi, el millor disc de 2019 en valencià. Va ser l’últim concert que vaig gaudir en directe abans de la quarantena. No podia ser més definitori. Paciència i estima. Cuidem-nos.

2.- Miqui Puig & ACP. 15 canciones de amor, barro y motocicletas. Universal, 2019. Catalunya.

“Si pudieras venir, si estuvieras aquí, ojalá fuese siempre lunes /
Lunes por la mañana, mucho mejor”

Miqui és un artesà de les cançons d’amor. Té una capacitat insuperable de mesclar conceptes, estils, paraules i sons amb l’elegància del que cuida el que veritablement importa.

3.- Núria Graham. Marjorie. Universal, 2020. Catalunya

“I’m waiting for the day and for my man to come home. ‘Cause we seem to be making the same mistakes”

Este disc i el seu primer single, Marjorie, t’atrapen i t’endinsen a un món melancòlic amb pinzellades d’esperança. Un 10 per Núria Graham, que ens presenta un conjunt de cançons ben construïdes i plenes de delicadesa.

4.- Mark Owen. The Art of Doing Nothing. Universal, 2013. Anglaterra

“There’s a drum that’s beating in my heart / And inside my head, there is a carnival”

Quart àlbum en solitari de l’integrant de Take That. Sí, assumeix-ho i dóna-li una oportunitat, perquè és un àlbum que sorprén gratament. Un disc sòlid, que s’endinsa en eixe moment zero que ens facilita ser més creatius i forts. Perquè cada idea té un punt de partida, res comença a l’espai buit.

5.- M. Ward. A Wasteland Companion. Merge Records, 2012. Estats Units

“But now I’m coming up for air / I see my angel on the sand / She’s running out to meet me / To save me again”

M. Ward és un ésser sofisticat, distingit, com la seua veu i les seues cançons. Ideal per a escoltar mentre es llig un llibre o es contempla la pluja caure. També és molt recomanable el seu projecte amb la polièdrica Zooey Deschanel, She & Him. Ah, i acaba de traure nou disc.

6.- Uke. Nuevos Fracasos. El Milenarismo, 2018. País Valencià

“Cae la tarde cuando marcha el sol / el tiempo se agota, cambiará la estación / Levantarse y caer”

Laura i Roberto són Uke i Sebastian Melmoth, la meua botiga de referència a València. Un projecte vital de dos col·leccionistes de moments i ciutats, amants de la negritud i el bon vi. Ofereixen cançons que quasi són poesia musicada.

7.- Laura Mvula with Metropole Orkest. At Abbey Road Studios. Sony Music, 2014. Anglaterra

“And I’ll fly on the wings of a buterfly”

Melodies d’una bellesa que arriba a aclaparar. Capta els colors de l’Àfrica i serpenteja sàviament entre els acords amb una veu màgica.

8.- Jovanotti. Ora. Universal, 2011. Itàlia

“Il più grande spettacolo dopo il Big Bang siamo noi / Io e te”

Ara que no podem eixir, molts artistes s’animen a fer concerts en directe des de casa per a amenitzar-nos l’espera. Un d’ells és Jovanotti, amb la seua Jova House Party. I és que és un dels grans de la música italiana. Difícil de definir, transita entre el rap, hip hop, pop, electrònica i potser també música fusió.

9.- Lost in Translation Soundtrack. Ryko/WEA, 2003. Estats Units

“I could feel at the time / There was no way of knowing / Fallen leaves in the night / Who can say where they’re blowing?”

Doble recomanació: pel·li i banda sonora. Perquè l’una sense l’altra no s’entendrien. Quin binomi més esfèric i perfecte. Obra mestra. Sobren les paraules.

10.- Gener. Oh, germanes!. Mesdemil, 2016. País Valencià

“Núvols grisos van creuant el cel. / Els passarem junts /
i que la pluja ens rente i ens retorne la ingenuïtat d’abans”

Per a acabar, els grans triomfadors de la darrera edició dels premis Carles Santos de la música valenciana. Tenen nou disc, però us en recomane el segon, per ser una aposta diferent i arriscada conceptualment.