Les fotos de les cues en la Plaça del Llibre d’Alacant del cap de setmana del 23 al 25 d’abril es varen fer virals, ja que, a més a més, va coincidir en dates ben significatives, així com també va coincidir en el temps amb l’anunci del govern de l’Ajuntament de Mutxamel, format per PP i Ciudadanos, que retirava el nom d’Enric Valor a una avinguda del poble, que passaria a dir-se Avenida de España (em sembla impossible trobar un resum més sintètic i destil·lat de tot plegat, sincerament). Llegir en valencià al sud no és fàcil. Però ja sabem que no és fàcil ser valencià. En general. Al nord, al sud, l’est i a l’oest. Ara bé… sí: és més difícil al sud. Deixem-ho ací.
El que farem ara al nostre Cau serà una breu ressenya de què podem fer i quines opcions tenim els valencianolectors que ho som al nostre sud. I recordeu de què parlem quan parlem de sud. Per entendre’ns: les referències d’aquesta secció del sud del que no és encara sud són Detroit Llibres, a Alcoi; la Vila Llibres, a la Vila Joiosa, i fins i tot la llibreria Públics, a Dénia, com també Ambra Llibres, a Gandia. Però això queda al nord del que és clarament el sud. La gent del sud sap molt bé de què parlem quan parlem de sud.
Però deixem-nos de lamentacions. Hi ha ganes de llegir en valencià al sud. L’afluència de lectors a la Plaça del Llibre d’Alacant ho demostra. Per a la ideologia oficial que considera que aquesta terra és i ha sigut sempre tan castellana com Toledo o Conca, és una gran derrota que -encabotats i tossuts- en siguem uns quants molts que encara viuen i somnien en valencià al sud del nostre país. Recordem que la mateixa Plaça del Llibre ha sigut objecte de tota mena d’intents de boicot per part de les administracions provincial i local, però això és tema per a un altre text i moment. Així doncs, el derrotisme és més que estèril: és fals. Estem més vius que mai.
Podem dir que la llibreria de referència pel que fa a la lectura en valencià a tot el sud és Ali i Truc, a Elx. Situada al passeig de les Eres de Santa Llúcia, fundada en l’any 1977 i dividida en dos locals, és el lloc de tota la nostra geografia delimitada al sud on més títols trobarem en valencià en general i on podrem estar al dia de totes les novetats que es publiquen en la nostra llengua.
Per al catalanolector, Ali i Truc és un racó de normalitat. De normalitat anormal, per descomptat, que som al País Valencià i, més concretament, al sud del sud. Així, si entrem al local principal de la llibreria, no trobarem quasi cap referència en valencià, ja que és dedicat als llibres editats en castellà de més fàcil venda i col·locació en el mercat. Narrativa en castellà i narrativa traduïda al castellà, sobretot.
Tanmateix, si entrem al local menut que es troba un portal -o postigo ací- a la seua esquerra, dedicat sobretot a l’assaig, històric, econòmic, filosòfic o d’actualitat, ens trobarem, només passar el passadís que fa les funcions d’aparador, un parell de prestatgeries on trobarem “totes” les novetats que es publiquen en català i actualitzades, si fa no fa, al dia. La secció es va renovant contínuament, per la qual cosa no ens hauríem d’emocionar buscant-hi llibre de fons -n’hi ha alguna que altra cosa, això sí-, però per això mateix parlàvem de “totes”: els lectors valencians en la llengua pròpia hem de buscar els nostres espais on trobar allò que busquem. Aquest n’és un. No n’abunden!
Finalment, una secció que cal destacar a Ali i Truc i que agafa la capdavantera de manera molt marcada respecte a altres referències -i no només del sud- és la que hi ha dedicada a la temàtica local. La histografia de tota mena dedicada a Elx, el seu passat i present, és, en general, molt àmplia, variada i molt dinàmica. I, a més a més, té una presència destacada en la ciutat. No és gens estrany que pugueu trobar en els quioscos de la capital del Vinalopó un llibre de tapa dura i abundants il·lustracions sobre la història de l’Elx CF o un catàleg descriptiu de les palmeres més singulars del singular Palmerar, per esmentar-ne dos de recents. En aquest sentit, Ali i Truc serveix com el dipòsit de tot el que, durant el temps, els estudis locals d’Elx han anat donant. I -atenció!, cosa de molt més de mèrit encara- no d’una manera diguem-ne funerària, sinó dinàmica. Una joia, un referent i una enveja, per a la resta de poblacions valencianes.
Pel que fa al llibre en català, l’altra referència en quantitat i qualitat al sud és 80 Mundos, a la ciutat d’Alacant. Fundada en 1984 i situada a l’Avinguda del General Marvà, equidistant de les escales de l’IES Jorge Juan i la plaça dels Cavalls (oficialment dels Estels), 80 Mundos és, en general, una gran llibreria. Clàssica, de les que tenen de tot, seleccionen molt bé el material i t’assesoren en tot. Pel que fa la lectura en valencià, ens demana una miqueta d’esforç, ja que la nostra secció està situada al fons de la llibreria, després de passar-la sencera i just abans de la part d’Infantil i Juvenil i l’espai ample on es fan les presentacions.
No es troba al nivell d’Ali i Truc, però, tanmateix, la supera en un aspecte: llibre de fons. No esperem trobar-hi cap miracle, a 80 Mundos, però, dins del poc fons de catàleg en valencià que hi ha, tenim més possibilitats d’encertar el que buscàvem que a Ali i Truc; tot i que, és clar, en són ben minses, en tots dos llocs. Per contra, les novetats tarden més a arribar-hi i no hi arriben totes amb normalitat. En aquest sentit, Ali Truc hi té molt d’avantatge. Per alguna raó l’hem establida com a la referència del sud. Ara bé, no serà cap sorpresa que hi trobeu allò que busqueu… com no ho serà tampoc que no hi estiga, sobretot com menys mainstream siga la referència. Tanmateix, com hem dit, és una llibreria que paga molt la pena.
Pynchon & Co. és una meravella de llibreria. Ja ho era, quan es va fundar en 2014 molt a prop d’on es troba localitzada ara, al carrer Segura d’Alacant, molt a prop de la plaça dels Cavalls, i ho és ara encara més, transformada -atenció!, de manera elegant- en una combinació de vinoteca i cafeteria on podem dotorejar i comprar llibres i, a més, comentar-los amb una cerveseta o un vinet. Ideal.
Pynchon & Co., a més, per les referències que hem donat, ja podeu veure que es troba molt a prop de 80 Mundos, per la qual cosa qui açò escriu sempre fa ronda i parada en les dues, amb una visita intercalada a la llibreria de vell Celuloide & Co. -agraden les abreviatures de companyies angleses, per ací al sud-, que té bona cosa de temàtica local i alguns vinils interessants. En aquest sentit -i tot i que ens desviem una miqueta del tema-, també a tocar temim Naranja y Negro, una meravella de botiga de vinils. Així doncs, com veieu, el barri del Mercat d’Alacant dóna per a algunes excursions culturals interessants, però tornem al que estàvem. Tot i que en trobareu, no espereu, però, trobar massa cosa en valencià a Celuloide; és per això pel que no la referencie en l’article.
Fet i fet, Pynchon & Co. és prou més fluixa que 80 Mundos o que Ali i Truc pel que fa al llibre en català, cosa que no vol dir que no n’hi haja, que hi estiga amagat o que, fins i tot, els amos de la llibreria no tinguen sensibilitat al respecte. Tot al contrari. N’hi ha poc, però no és difícil trobar-ne i els llibreters vos en podran aconsellar. No hi aneu amb massa expectatives i vos sorprendrà.
Antígona és una llibreria que va obrir a Monòver poc abans que esclatara la pandèmia, per la qual cosa més mèrit i més solidaritat no se li pot demanar. Només per això, ja s’ho val tot. Pel que fa al catàleg de llibres catalans, no podreu exigir-ne més. Heu de tindre en compte que es tracta d’una llibreria de poble -Monòver passa per poc dels dotze mil habitants-, però el compromís és màxim. Podreu trobar-hi novetats i podreu trobar-hi també seleccions de llibres de fons, amb una presència destacada dels títols més compromesos i crítics de les editorials més combatives. La llibreria, però, està situada en la perifèria de la ciutat, a tocar d’un institut, per tal de poder fornir l’ensenyament d’un lloc de referència, però no perd la seua identitat de llibreria, no és només un lloc on encomanar llibres de text i lectures obligatòries, així com comprar-hi alguna motxilla. Tot això hi és, és clar -cal omplir la nevera-, i de ben segur que trobarem a faltar referències que hi estàvem buscant. Però, com hem dit, Antígona et dóna el màxim i més d’allò que et pot donar. Esperem que es consolide i per molt de temps!
Oriola?, preguntareu, amb una mescla d’incredulitat, estranyesa i desconfiança. Doncs sí, senyors i senyores: Oriola. No vull dir que puguem llegir amb una normalitat de catalanolector conscient a Oriola, per descomptat, però no tindrem cap problema per a trobar llibres en valencià a la capital històrica del sud valencià i, temps era temps, la segona ciutat del país.
Si tenim en compte que la substitució lingüística hi va triomfar plenament des de fa un parell de segles (llevat de la pedania de Barba-roja, que, tanmateix, està a tocar dels Fondons i ben llunyana del nucli urbà oriolà) i que l’actual alcalde té una dèria obcecada a mostrar-se més ignorant del que és i a dir i repetir als micròfons d’ÀPunt que no entén el valencià, és normal que la imatge amb què arribeu estiga més plena d’hostilitat que no de bona acollida. No és una imatge real. Aneu a Oriola i parleu valencià amb normalitat. Més enllà d’algun que altre especimen autòcton i endèmic (el qual, d’altra banda, el podreu trobar a tot arreu del País Valencià), sereu molt ben rebuts. Sense cap problema. Vos respondran en castellà de manera molt majoritària, però no serà del tot estrany trobar-hi algú que també vos parle valencià.
La llibreria Códex és la principal referència llibresca oriolana. És una llibreria clàssica i hi té de tot. I entre eixe tot, hi ha una menudeta secció de llibres en valencià, amb un parell de lleixes on trobareu els típics títols d’aprenentatge de la llengua, però també novetats habituals. En la meua última visita, per exemple, em vaig fer amb l’ultima traducció del sicilià Camilleri a càrrec de Pau Vida. Escolteu, no està malament. A més a més, qualsevol cosa que busquem de Miguel Hernández, la hi trobarem. També traduït al valencià, per què no?
Atenea, per contra, és una llibreria de vell, en la qual, però, podem trobar encara més referències en valencià que a Códex, i rebaixades respecte al preu habitual (no vol dir que sempre siguen de segona mà, també n’hi ha molt de resta d’estoc). Si penseu que esteu a Oriola i no heu anat més enllà de la imatge que habitualment se’n presenta respecte al valencià, vos emportareu una sorpresa molt grata. Perquè, com no ens cansem de repetir, eixa imatge no és real. O, si ho és, no és l’única Oriola que existeix, ni molt menys.
FNAC, Casa del Llibre, El Corte Inglés – Alacant i Elx
Acabem amb les referències de grans cadenes habituals simplement per comentar-ne un parell de qüestions interessants -o que creiem que ho són- al respecte, ja que, pel que ens toca estrictament a l’article -la lectura en valencià- podeu simplement obviar-les. A El Corte Inglés d’Elx, per exemple, directament no n’hi ha, de llibres en valencià. O almenys no n’hi vaig trobar, el dia que hi vaig passar i no m’hi vaig quedar més que uns minutets per curiositat. Al d’Alacant, alguna cosa perduda, res més. Com a València o menys encara. A l’FNAC d’Alacant, però, hi ha més llibre català que a València. Per si algú vol continuar amb els prejudicis i els mites. Ara bé, que n’hi haja més no vol dir que n’hi haja amb una presència mínimament normal. De la mateixa manera que passa a València, trobareu el doble o el triple de llibres en anglés o francés que no en català. A València, si de cas, la proporció encara és pitjor: com hem dit, hi ha menys llibres en català, però és que també hi ha més llibres en anglés o francés! A la Casa del Llibre d’Alacant hi ha dues lleixes de llibres en català, i desactualitzades. Molt més llibres en anglés o francés… i no en italià per poc!
No és de veres que açò responga al mercat, però. En el cas d’El Corte Inglés, sense cap mena de dubte, estan perdent diners. Si bé és de veres que el lector que busca títols en català sol tindre unes altres referències -com les que hem exposat-, és molt cridaner que Zoo es venga amb normalitat a Alacant -òmpliga els concerts al Port- i els seus discos, així com els de Manel, per exemple, estiguen en les novetats destacades de l’FNAC, però després la literatura siga un solar. No ho és en el cas de les llibreries independents, per què ho hauria de ser en les grans cadenes? Doncs per política empresarial. Per prejudicis i per voluntat. Així de senzill.
Dins d’aquesta tríada, a l’FNAC és on trobareu alguna cosa més. Però abans heu d’anar a Pynchon & Co., que és la llibreria que menys català té de totes les altres que hem referenciat. És a dir, en aquest cas no heu d’anar a eixes llibres per fer un consum literari conscient i responsable, és que fins i tot hi heu d’anar per lògica de mercat. Curioses, totes les derivades i anàlisis que se’n poden fer al respecte, veritat?
Re-Read – Alacant i Elx
Aquesta cadena de llibreries de segona mà (que destaquen per tindre un preu únic molt competitiu per als llibres) i que s’han estés com una taca d’oli per tot arreu en els últims anys una delegació a Alacant i una altra a Elx. I en cap de les dues, però, el valencià hi és invisible. Guanya Elx, com era d’esperar, que té dividits els llibres en valencià “normals” dels llibres infantils i juvenils, ja que les lectures obligatòries escolars forneixen les lleixes d’aquests establiments. En Alacant no passa això, i, per tant, hem de passar pel peatge de buscar entre títols molt diversos i diferents a veure què trobem. No hi hem d’esperar grans miracles, però tant a Elx com a Alacant podrem trobar-nos amb alguna sorpresa interessant. De vegades, ben sucosa i ben interessant. A Alacant trobarem una prestatgeria sencera de llibres en valencià -a compartir amb infantil i juvenil, com hem dit-, mentre que a Elx en trobarem una per a cadascuna tipologia de llibres. Si vos agrada aquest estil de llibreria, no haureu de renunciar a la llengua. A més a més, en el cas d’Alacant molt més que no en el d’Elx, hi ha bona cosa de llibres en llengües estrangeres, que no tot ha de ser turismofòbia!
En resum
No ha dit ningú que llegir en valencià al sud -i enlloc- siga fàcil. I, en general, potser la imatge que vos emportareu de l’article -si heu arribat fins ací- és ben pesimista i negativa. No ho és. En aquest sentit, si algú ha interpretat res del que he dit com una crítica a les persones que s’encarreguen d’aquests comerços -no hem d’oblidar que, per molt que una llibreria siga més que un negoci, el primer que ha de ser és un negoci; si no, malament-, no pot estar més lluny de la realitat. Totes les llibreries tenen sensibilitat -i de vegades destacada- en favor del valencià. I molta. Fan tot el que poden i més. En totes elles vos entenen en valencià i en totes elles hi ha qui vos atén en un valencià perfecte. També en un valencià nadiu, què vos penseu?
El sud no és -ni molt menys- alié al llibre valencià. Si hi arribeu des del nord, lleveu-vos prejudicis, que no vos faran cap bé. I, per descomptat, qualsevol sentiment estúpid de superioritat. Pregunteu-vos-ho i penseu si en cap altra zona del país podríem fer-ho millor amb les circumstàncies concretes que tenim ací. I llavors entendreu el mèrit que té el simple fet de comprar un llibre en valencià al sud. I fer-ho fins i tot de vegades amb plena normalitat. Poca broma!
