El mot just contra el mutisme
“Per a mi, que provinc del costat del silenci, del mutisme, de la incertesa amb relació al meu dret d’existir, entenc que la paraula arriba a ser, s’ha fet poema. Estic unida al poema i el que soc s’uneix al poema. Per què? Per copsar?…
Vitalina o el cinema radical
La il·luminació és fosca. Absolutament fosca. Les pells dels personatges que desfilen per la pantalla, tots ells immigrants caboverdians del barri lisboeta de Cova da Moura, rivalitzen en foscor amb l’ambientació. La primera vegada que veiem el rostre de Vitalina Varela, la història de la…
Ane i el cinema polític
La cultura basca -en tots els seus àmbits- no ha tractat ni tracta el problema d’ETA. Aquesta és la cantarella que es repeteix com un mantra en els mitjans de comunicació espanyols respecte al conflicte polític a Euskadi, les seues manifestacions violentes i la seua…
Lluitant contra les hores mortes al Micalet
Com si fóra tota una premonició, Pau Alabajos va publicar el seu nou disc, Les hores mortes, just abans que es declarara l’Estat d’Alarma per la pandèmia de la Covid-19 i acabàrem tots confinats en les nostres cases. És a dir, com una cruel ironia…
Llegim Louise Glück i que el Nobel servisca per a alguna cosa
Serveix per a res, el premi Nobel de Literatura? Per a ben poca cosa, si hem de ser sincers. Perquè Haruki Murakami torne a ser trending topic, ja que no li l’han donat tampoc enguany -arribarà el dia, segur-. Perquè les cases d’apostes facen negoci…
No ens equivoquem d’esquerda a eixamplar, per favor
Coincideixen en les llibreries diversos títols que s’enfronten a l’actualitat política catalana. És temps d’eleccions i, doncs, el paper ve cotitzat. Almenys és un costum ben noble, aquell de plasmar negre sobre blanc les idees, les propostes i les visions del país de cara a…
Pequeu, pequeu, que el món s’acaba
Com pràcticament tot en aquesta vida -i part de la següent-, Oscar Wilde ja ho va deixar escrit: “tenia totes les virtuts que menyspreee i cap dels vicis que admire“. I és que, ben mirat, sempre ens han interessat més els pecats i els pecadors…
El cos mortal torrentí de Vicent Andrés Estellés
Cos Mortal Trinquet del Cavallers, La Nau, Bailén, Comèdies, Barques, Trànsits, En Llop, Mar, Pasqual i Genís, Sant Vicent, Quart de fora, Moro Zeit, el Mercat, Mercé, Lope de Vega, Colom, Hernán Cortés, Trenc, Ciril Amorós, Pelayo, Campaners, Palau, Almirall, Xàtiva, Cabillers, Avellanes, Pouet de…
Stallone amb ulleres de pasta
Christopher Nolan s’ha guanyat a pols el dret de fer el que li rote -sense límits en el forat de la butxaca- i, al mateix temps, ser qualificat com el cineasta més en forma de tot el panorama actual. Tanmateix, cal partir d’unes quantes coordenades…
La salsa agredolça de Da Souza condimenta el Ressona de Sagunt
“Da Souza? Ah, sí, mira, estos són els que fan bossa nova, no?“. Doncs no. Però també és un lloc comú confondre’ls així, com és una broma recurrent que fan ells mateixos per trencar el gel en els concerts. Pop mallorquí, pop illenc, si és…
Soroll blanc
El soroll blanc és el soroll que hi ha quan no hi ha soroll. Un soroll constant i aleatori que podíem veure en la televisió quan la sintonitzàvem amb antena i no hi trobàvem res, en aquells temps de l’era analògica. D’alguna manera, aquest soroll…
Franco Battiato i la revolució postmoderna
Amb la mort de Franco Battiato als 76 anys s’acaba una era. Ens ha deixat qui probablement és l’últim gran músic europeu de cultura popular. Battiato va ser un autèntic geni que controlava amb mestria tots els registres musicals possibles, però que ens és conegut…
