Últims

En utilitzar el nostre lloc web, esteu d’acord amb l’ús de les nostres cookies.
25 gen. 2021
Llibreries

Vila Llibres, un oasi a la Marina

Recórrer la Vila Joiosa, la capital de la Marina Baixa -possiblement la comarca més castigada del nostre castigat país per l’economia depredadora de recursos i paisatge- és tota una càrrega d’aire fresc i d’alè. Al contrari del que la desinformació i els prejudicis ens havien fet creure -i confesse que jo hi havia caigut-, no estem davant d’una ciutat abocada totalment al monocultiu del turisme invasiu. Siga pel que siga, la nostra ciutat se n’ha lliurat i el seu cas antic llueix esplendorós tota mena de colors per recordar-ho i que fan honor a la joia del nom del poble, com podria dir el tòpic.

La Vila Llibres es troba en la zona del que podríem qualificar com l’eixample de la Vila, en el carrer València a tocar del carrer Colom, un passeig comercial de la ciutat amb gran quantitat de botigues. Tot i que la Vila no és excessivament gran, el flâneur casual no tindrà massa problemes a trobar-se davant del seu aparador, gràcies a la localització de què disposa.

Porta d’entrada a Vila Llibres, al carrer de València, 14, de la Vila Joiosa.

Només entrar a la llibreria, ens atenen Josep Castiñeira i Vicent Llorca i encetem la conversa. Els primers intercanvis serveixen per desfer un mite: no, la Vila Joiosa no és un hàbitat feréstec per al llibreter. En primer lloc, té indústria i té comerç, no viu només del turisme; de fet, en té prou menys que la resta de la comarca i, per eixa mateixa raó, també és d’un poder adquisitiu major. Així, en no haver turisme de vol charter i tot pagat, la Vila Llibres té clients ja fidels que segueixen les recomanacions del llibreter per triar les lectures de vacances, un costum francament saludable! A més a més, la nostra llibreria no és només el que podríem qualificar de llibreria local, sinó que també recull les influències dels pobles del voltant que tenen en la Vila el seu centre de referència més proper.

És a dir, la Vila no és Calp ni Benidorm. Té una societat més vertebrada i més estructurada, amb una població forana menys nombrosa i, llevat d’excepcions grupals concretes, amb un nivell d’integració més alt. Durant la conversa, Josep em convenç; però, en acabar i repassar les notes, arribe a la conclusió que m’ha aplicat un dels seus embruixos que fan de Vila Llibres una història d’èxit (de l’èxit que vol dir viure fent realitat la teua passió, és clar): en aquest bioclima una llibreria no reeixiria per ella mateixa sense algú com ell al capdavant dirigint-la. De la mateixa manera que ens encomana l’interès per un llibre, ens ha encomanat l’interès pel seu poble de manera que ens ha semblat la cosa més evident i natural del món que la Vila Joiosa és quasi sinònim literari com la Rive Gauche de París, vaja!

Josep Castiñeira i Vicent Llorca ens atenen a Vila Llibres.

Josep Castiñeira porta la professió de llibreter i els llibres podríem dir que ja marcada a foc. Va començar a Silla, amb una experiència de cafè literari i punt de trobada alternatiu a començament de la dècada dels 1980. Se’n va dir Zona Lliure i va durar un any. Sens dubte, ha aconseguit allò a què tothom aspirem i diuen que és el més semblant al paradís en la terra: treballar en allò que t’agrafa. Per a nosaltres, quan entrem per la porta de Vila Llibres, és una benedicció, però que un fet com aquest ens semble tan extraordinari i destacat diu molt de com és la nostra societat actual.

Un altre miracle laic que ens hi trobem és el que fa referència a la nostra llengua, que hi té una presència molt més que destacada. Els llibres en català no es limiten a una lleixa o a una secció que no dóna per a més, al contrari: tenen una distribució equilibrada i pots trobar-los en igualtat de condicions amb els llibres en castellà. Tenint en compte els índexs de lectura en llengua pròpia de la nostra terra, que Vila Llibres venga una quantitat parella de llibres en català que de castellà se’ns acut com una manifestació de Sant Vicent. En aquest sentit, Josep ens conta nombroses anècdotes que podríem qualificar d’alfabetització en la pròpia llengua. Per exemple, la d’una clienta ja major que descobreix Andrea Camilleri al mateix temps que descobreix que pot llegir en la llengua en què ha parlat tota la seua vida. I ja no abandonarà les històries sicilianes traduïdes per Pau Vidal!

Aparador de novetats, on podem veure que els títols en català i castellà tenen una distribució equilibrada.

Moltes vegades es pot comparar el llibreter amb un metge de capçalera, un prescriptor de receptes per guarir les malalties de l’ànima. El bon llibreter escoltarà les preferències del lector i el guiarà entre la diversitat de títols que té per triar i remenar. Fins i tot s’hi avançarà, una vegada ja haja establert una relació personal amb els seus lectors fidels, i, ben prompte com entren per la porta, els traurà aquell títol que sap que agradarà.

En aquest sentit, podem dir que parlar de literatura amb Josep és tot un plaer. Com també ho és parlar al voltant del món jueu i de la cultura hebrea en general, de la qual és un gran apassionat -qui pot trobar-se seduït pel món del llibre i no ser-ho, al remat?-. I en aquesta intersecció es troba una de les històries més curioses de la llibreria, ja que és, de manera destacada, on més exemplars es deuen haver venut de la novel·la de l’autor búlgar d’origen sefardita Angel Wagenstein, El pentateuco de Isaac, editada en traducció castellana per Libros del Asteroide (qui Josep ens conta que li va telefonar perquè es pensava que les xifres de liquidacions del títol a Vila Llibres havien estat una errada). I és que, clar, si ens en parlen d’aquella manera sobre aquest llibre… com ens en podem resistir, a submergir-nos-hi? Com no pot ser d’una altra manera, ens l’emportem. També Errata, un assaig memorialista de George Steiner, editat per Arcàdia, a propòsit.

Ara que entrem en una nova normalitat que sembla que serà igual d’anormal que la vella -en la qual només canviaran algunes tipologies d’anormalitat per unes de més urgents i en les quals els de sempre sempre perdrem més encara-, necessitem refugiar-nos més que mai en les llibreries. Si bé és cert que la visita que vàrem fer a Vila Llibres per a aquest reportatge data d’abans d’aquest canvi vertiginós, també ho és que ara hi acudiríem amb més ganes, fins i tot. I que Josep Castiñeira i Vicent Llorca ens hi estarien esperant, com des de fa ja 25 anys que porten avant amb passió Vila Llibres. Hi tornarem. I tant que hi tornarem. I si vosaltres no hi heu anat, què espereu?

Vila Llibres ens espera per tornar a la nova antiga normalitat: tot i que siga una llibreria menuda en espai, no ho és de cap de les maneres en contingut i lectures!

Articles relacionats