La primera espurna d’aquesta història la trobem en les memòries d’Enric Banyuls, artista i membre d’Al Tall, la seua Crònica parcial (1971-1987). Banyuls, militant llavors de Germania Socialista, espera l’arribada d’una multicopista que havia de portar una cèl·lula encarregada de furtar-la d’un institut de la Ribera. Quina història s’hi amagava, al darrere? Aquest va ser el fil que va estirar Xavier Serra per a construir la narració, fragmentària i també parcial, de les vides d’un grup de militants d’aquesta organització en les acaballes de la dictadura franquista.
El text no era ben bé un assaig. Però no era tampoc una novel·la com a tal, ja que hi havia un límit ben clar que s’hi havia posat l’autor: la veritat. És a dir, no havia d’haver ficció en la narració, tot allò que s’hi deia era real. En quin gènere encabíem aquesta proposta? En quina col·lecció de l’editorial Afers podria trobar aixopluc? En vàrem parlar al nostre Cau, d’aquesta Espurna.
D’una altra banda, Serra havia anat publicat diversos volums de Biografies parcials, cròniques de les vides de diverses personalitats valencianes que han marcat el segle XX. En els quatre volums que han aparegut fins ara, en són unes vint-i-quatre. De la mateixa manera, des dels primers textos fins als últims es pot apreciar una evolució en la manera d’explicar els fets, de més assagística a més narrativa. Aquesta proposta, però, va encetar també una altra col·lecció a l’editorial, ja que demanava el seu espai en ella mateixa. Finalment, eixa necessitat de narració va acabar germinant en el text de què parlàvem –Espurna– que, al remat, no deixa de ser coherent amb eixa evolució: un relat coral de grup -en comptes d’una focalització en només un nom- que, partint de la investigació historiogràfica, usa tècniques de la novel·lística per explicar els fets.
Novel·la, assaig, ficció, no-ficció… Si els noms reals de les persones reals que apareixen en la història hagueren estat canviats i amagats, no tindríem cap dubte que estaríem parlant d’una novel·la i, doncs, l’ordenaríem entre les lleixes de la secció corresponent. Tanmateix, el llibre no hauria canviat. Més encara, si la història transcorreguera exactament igual, però estiguera ambientada en unes altres coordenades geogràfiques, tindríem el mateix resultat i continuaria funcionant també. Només des de la localitat es pot assolir la universalitat.
Així doncs, Espurna va ser l’espurna que va donar lloc a aquesta nova col·lecció d’Afers Narrativa. Una col·lecció que podríem definir com aquells textos que el lector habitual d’Afers vol llegir per tal de descansar una miqueta. Rigorositat i ambició, sí, però explicada amb unes altres tècniques i unes altres veus.
Tots aquests aspectes en els explicaven els mateixos protagonistes, l’editor Vicent Olmos, l’autor Xavier Serra, i els també editors Clàudia Serra i Josep Alapont, en la presentació de la nova col·lecció d’Afers Narrativa que va tindre lloc a l’Octubre CCC, qui ens feien cinc cèntims també dels altres títols que servien per inaugurar la nova proposta.
Amb un disseny exquisit i detallista (tipografia, portades, cobertes, etc.) i una tria reeixida de propostes i autors, s’obri el camí d’Afers Narrativa. Acompanyen el text de Xavier Serra, Espurna, dues propostes que segueixen una línia semblant que oscil·la entre les tècniques més o menys que podríem qualificar de novel·lístiques, però sempre des de les coordenades històriques i de no-ficció.
D’una banda tenim Mal jueu, de Piotr Smolar, qui fa una reflexió sobre la identitat i la identitat jueva en concret arran de diverses crisis: la història familiar, que va resseguint cap amunt en el seu arbre genealògic, així com l’enfrontament a la pròpia condició de jueu davant del que es troba a l’Estat d’Israel enmig del conflicte amb Palestina com a enviat del diari Le Monde.
D’una altra tenim L’Agnese va a morir, de Renata Viganò, la història d’una dona d’edat avançada que decideix deixar la seua vida d’un costat i unir-se a la lluita dels partisans italians contra el feixisme enmig de la II Guerra Mundial, i que és l’últim títol que, fins ara, ens ha arribat en aquesta col·lecció d’Afers Narrativa.
Una col·lecció que ja té en ment les següents propostes i que de ben segur que ens forniran amb tantes sorpreses benvingudes i excel·lents com aquestes tres primeres amb què ens ha presentat la seua carta al món. Per molts anys d’Afers i de narrativa a Afers!
