La tortura, la més cruel que puguem imaginar, pot justificar-se si es tracta d’evitar la mort d’innocents? Dins de quin sistema pot ser lícit torturar algú per aconseguir un fi lloable? Aquests són els dubtes que ens planteja “José K, torturado”, una peça dramàtica de Javier Ortiz que va estar al Carme Teatre de València del 8 a l’11 de novembre de 2018 sota la direcció de Carles Alfaro, que també se’n feia càrrec de l’adaptació del text i de l’espai escènic. Aquest cap de setmana torna a València, a la Mutant, i és l’ocasió perfecta per no deixar-la escapar. “José K, torturado” dóna veu al terrorista torturat i ens contraposa, d’aquesta manera, la visió en primera persona del “monstre” capaç d’assassinar innocents, amb l’home sofrint allò insofrible. La contradicció entre “el mal menor”, les motivacions, la justificació de la tortura i el rebuig frontal a la visió de la violència, l’horror per certes imatges només suggerides planeja durant tot l’espectacle. Amb “José K, torturado” L’espectador no té treva, no pot distanciar-se’n del patiment, aïllar la crueltat: l’ha de veure, d’una manera tan directa que l’horror és quasi palpable. L’escenografia és un dels puntals per aquesta experiència immersiva de l’obra: l’ús dels recursos audiovisuals recolza i amplifica la sensació opressiva que genera el figurat habitacle d’aïllament on se situa l’únic actor de l’obra. Tot el pes de l’espectacle, que és molt, recau sobre Iván Hermes, nu d’esquena al públic, lligat de mans i peus, que ens parla en primera persona de les motivacions, de les raons i del camí seguit pel terrorista, José K, fins arribar a ser capturat i torturat. Aquesta reflexió, que difícilment deixa a ningú indiferent, té un final anunciat, però deixa a l’aire moltes preguntes i alhora, un silenci en acabar l’obra. Buf, deia la gent en sortir de la sala.