Dir que són temps durs per a la cultura és com no dir res, ja que sempre ho són i, de fet, aquesta expressió no és res més que un clixé ja massa massegat i gastat. Sí, sempre són temps roïns per a la lírica. Tanmateix, aquesta vegada va de bo: el perill és formidable i real. Ja sabem que la cultura no és un element de primera necessitat, perquè ja ho va dir el filòsof, que sense la panxa plena no es pot llegir un llibre, però ara ens ho recorda de manera més que crua aquest turbocapitalisme en què estem instal·lats.

Segurament la cultura no siga un element de primera necessita de cap de les maneres, però també és segur que la cultura, si no és incòmoda per al poder, no paga la pena. Així i tot, qui signa aquestes línies ja no pot recordar l’última vegada que va estar dos mesos sense entrar en una llibreria. De fet, allò que sí que pot recordar és que l’últim passeig lliure que va fer abans de confinar-se a casa fou anar a la llibreria Ali i Truc d’Elx a fer-se amb algunes provisions. Massa poques, és clar, que llavors no ens ho imaginàvem tampoc.

I d’això és del que volem parlar en aquesta nova secció que inaugurem: de llibreries. No de textos literaris concrets ni de perfils d’autors i escriptors, sinó dels temples mitjançant els quals ens acostem a les seues obres, amb tot allò que representen i reivindicant el ritual que s’hi practica.

Som fidels visitants de les llibreries. Allà on anem, el primer que fem és buscar les llibreries de la zona. Totes. Ja siguen comercials, especialitzades o interessants per elles mateixes, ja que totes ens diuen moltes coses del lloc que visitem, de totes en podem extraure coneixements. Per descomptat, les compres i les inversions les fem en aquelles que s’ho mereixen, per una ètica de consum -sí és que això és possible i no és directament un oxímoron- que puga ajudar a mantindre aquesta xarxa de la imaginació i la utopia en peu. Però totes ens interessen des d’un punt de vista antropològic.

La nostra és una visió tan idealista com pragmàtica. No és el mateix la Bertrand del Chiado que la Bertrand del centre comercial aquell més gran del món i del qual ja no recordem ni el nom. Però de totes se’n poden traure conclusions. La nostra visió és la de qui intenta entrar a Lello & Irmão sense fer cua perquè no està allí per Harry Potter, sinó pels llibres, i -és clar- fracassa. I no hi entra perquè s’hi nega, evidentment. I maleeix els mil dimonis del turisme i recorda la primera vegada que hi va anar, perquè aquella llibreria era molt més que un edifici bonic i molt més encara que una curiositat de la cultura mainstream. I, així i tot, és perfectament de les seues contradiccions en emetre aquests judicis. Però li té igual i segueix.

Parlarem de les llibreries i parlarem dels llibreters, per descomptat. Perquè el foc d’Alexandria no només se’n va emportar els llibres que hi havia dins de la biblioteca, sinó la pròpia biblioteca, que és molt més que un edifici. Viatjarem i vos proposarem llibreries de tot arreu. Sobretot, és clar, dels Països Catalans.

La sèrie va començar ara fa un parell d’anys, tot esperant el moment de ser publicada. En aquell moment, és clar, no ens podíem ni tan sols imaginar les circumstàncies en què ens trobaríem en el moment de traure-la a la llum. Sí que ens podíem imaginar, és clar, que potser algunes no arribarien vives a veure el seu reportatge en la xarxa, com, malauradament, ha estat el cas de la llibreria Serret de Vall-de-roures. Però si aquestes utopies -en el sentit literal també, perquè els llocs sobre els quals es troben van molt més enllà de les parets que les contenen- sempre han estat ballant al fil de la navalla, els temps que ara se’ns obrin són més foscos que mai.

En aquest sentit, doncs, potser no hem pogut entropessar-nos amb un context millor per començar aquesta secció. En primer lloc, per recuperar amb nostàlgia uns llocs que trobàvem a faltar i que ara, a poc a poc, podrem anar experimentant de nou. I, en segon lloc -i més important-, per reivindicar-los. Perquè tots ells fan el nostre món i el nostre dia a dia una miqueta millor -o una miqueta menys pitjor, segons la perspectiva amb què cadascú de nosaltres ens el mirem-.

Benvinguts a la utopia de les llibreries.