Últims

En utilitzar el nostre lloc web, esteu d’acord amb l’ús de les nostres cookies.
28 nov. 2020
Teatre

Alexandria, dades, xarxes i perill

Alexandria era en l’antiguitat el centre cultural de la Mediterrània i va ser també el primer port d’Egipte. La seua biblioteca, que va ser destruïda i que es creu que contenia més de 700.000 volums, era la més cèlebre del món antic i el seu nom ha arribat fins als nostres dies com a sinònim de coneixement. Quina diríem que és la biblioteca més representativa del món actual, doncs? Sens dubte, no seria cap de les biblioteques físiques més prestigioses que puguem esmentar, sinó Google, encara que estarem d’acord en que tot el que conté no és precisament coneixement, tot i que sí en certa manera omnisciència. Perquè al remat, què sap de nosaltres la xarxa? Fins a quin punt es control·len, estudien i utilitzen els nostres moviments, sentiments, reaccions per propòsits comercials, estadístics o polítics?

Partint d’aquestes qüestions es construeixen les cinc històries paral·leles i íntimes que donen forma a l’Alexandria que es va posar en escena durant el mes de novembre al Teatre Rialto de València, una producció pròpia de l’ens públic Institut Valencià de Cultura sobre un text de Mertxe Aguilar i Guadalupe Sáez dirigit per Juan Pablo Mendiola. L’obra, a més de plantejar interrogants ètics sobre l’abast de la tecnologia, els apropa al públic amb cinc històries en primera persona i un ús molt atractiu de les xarxes i les pantalles a l’escenografia.

L’obra, que ha atret a un bon nombre d’adolescents i estudiants al teatre gràcies al projecte “Habitem el Rialto”, creat per apropar al públic jove a les arts escèniques, aconsegueix el seu propòsit de fer pensar i replantejar l’ús de les xarxes en la nostra vida quotidiana, alhora que te’n recorda el perill potencial d’aquesta cessió de la nostra intimitat, escenificant situacions versemblants però indubtablement espantoses. L’entreteniment, en aquest cas, deixa espai a un cert qüestionament dels rols en què ens veiem immersos en l’actual vida hiperconnectada, amb una posada en escena accessible que arriba amb facilitat als espectadors poc avesats als grans desplegaments dramàtics.

Articles relacionats

Deixa un comentari

Els camps obligatoris estan marcats *