Sentiments en quarantena
A la força haurem de posar els sentiments també en quarantena, em deia una amiga per instagram fa uns dies, perquè gairebé a tothom aquest confinament ens ha agafat amb el peu canviat, amb temes sense resoldre i els expedients oberts.
Guillem és nostre
El llibre de Núria Cadenes no només ens transporta a un moment i a un lloc molt concrets, sinó que t’enfronta, cara a cara, amb el dolor més punyent. L’horror, a ‘Guillem’, pren la forma de teranyina i fa l’olor de la tinta al paper de diari, del cafè del matí que és una patada agra a l’estómac.
‘Gina’, una improbable jo
Dolçor i amargor van de la mà al llarg de tota la novel·la, amb la dissort, les retrobades, les pujades, els viatges i els atzucacs d’una vida comuna, com la de qualsevol. Però ai, i saber contar-ho com ho fa Climent?
Temps a rellotge parat
El món s’ha aturat i el rellotge no avança per ningú. No anem enlloc, no veiem les persones que estimem, s’atura el curs, es pausen els processos administratius, es postposen els esdeveniments. Volem que les manetes giren amb extrema rapidesa i que arribe la primavera,…
De la tortura i les seues justificacions
La tortura, la més cruel que puguem imaginar, pot justificar-se si es tracta d’evitar la mort d’innocents? Dins de quin sistema pot ser lícit torturar algú per aconseguir un fi lloable? Aquests són els dubtes que ens planteja “José K, torturado”.
La normalitat extraordinària
Just això és el que Tardor, com ells mateixos diuen a una de les lletres d’El Mal Pas, va fer divendres amb una sala Moon de València ben plena per l’ocasió: conservar records que no hem triat per crear un mosaic de records inesborrable a base de les experiències normals del dia a dia.
Permagel, o desglaçar-se
Em vaig comprar “Permagel” a l’estació de Sants de Barcelona un dia que havia sigut (m’havia semblat) horrible, quan estava a punt d’agafar un tren cap a València. Estava extremadament (una mica) cansada i era un dia d’aquells que tot (qualsevol merda) em feia plorar….
Secundaris que no ho són
A totes les històries, hi ha personatges secundaris. Realment no són menys importants, és clar, però hi posem el focus en algú altre i les seues històries passen a un segon pla, per tapissar el context amb un escenari acolorit. Al cap i a la…
Alexandria, dades, xarxes i perill
Alexandria era en l’antiguitat el centre cultural de la Mediterrània i va ser també el primer port d’Egipte. La seua biblioteca, que va ser destruïda i que es creu que contenia més de 700.000 volums, era la més cèlebre del món antic i el seu…
Pasolini, en cru
“Who is me Pasolini” és el muntatge íntim d’Àlex Rigola que va poder gaudir-se un sol dia a l’Auditori de Castelló, amb dues funcions consecutives.
Soroll blanc
El soroll blanc és el soroll que hi ha quan no hi ha soroll. Un soroll constant i aleatori que podíem veure en la televisió quan la sintonitzàvem amb antena i no hi trobàvem res, en aquells temps de l’era analògica. D’alguna manera, aquest soroll…
Franco Battiato i la revolució postmoderna
Amb la mort de Franco Battiato als 76 anys s’acaba una era. Ens ha deixat qui probablement és l’últim gran músic europeu de cultura popular. Battiato va ser un autèntic geni que controlava amb mestria tots els registres musicals possibles, però que ens és conegut…
