La normalitat extraordinària
Just això és el que Tardor, com ells mateixos diuen a una de les lletres d’El Mal Pas, va fer divendres amb una sala Moon de València ben plena per l’ocasió: conservar records que no hem triat per crear un mosaic de records inesborrable a base de les experiències normals del dia a dia.
Permagel, o desglaçar-se
Em vaig comprar “Permagel” a l’estació de Sants de Barcelona un dia que havia sigut (m’havia semblat) horrible, quan estava a punt d’agafar un tren cap a València. Estava extremadament (una mica) cansada i era un dia d’aquells que tot (qualsevol merda) em feia plorar….
Secundaris que no ho són
A totes les històries, hi ha personatges secundaris. Realment no són menys importants, és clar, però hi posem el focus en algú altre i les seues històries passen a un segon pla, per tapissar el context amb un escenari acolorit. Al cap i a la…
Alexandria, dades, xarxes i perill
Alexandria era en l’antiguitat el centre cultural de la Mediterrània i va ser també el primer port d’Egipte. La seua biblioteca, que va ser destruïda i que es creu que contenia més de 700.000 volums, era la més cèlebre del món antic i el seu…
Pasolini, en cru
“Who is me Pasolini” és el muntatge íntim d’Àlex Rigola que va poder gaudir-se un sol dia a l’Auditori de Castelló, amb dues funcions consecutives.
El riure com a clau de tot
Al llarg dels seus 38 anys d’història, la companyia La Cubana ha consolidat un estil propi colorista, vital i histriònic als seus espectacles i produccions televisives. Anar a veure La Cubana significa entrar en un món policromat, hortera i ple de colps d’efecte. També significa…
Collita del temps
De les èpoques interessants sempre se’n treu una bona collita, perquè molt sovint ens esperonen, encara que siga a cops de bastó, a sortir de la nostra còmoda i apàtica rutina. De fet, ens hi salven, si a la comoditat i l’apatia les considerem una…
The Doors o per què el rock clàssic és i serà sempre superior
En gener de 1967 es publicava el disc de debut de The Doors. I aquesta efemèrides ens serveix per a explicar per què la música que es va fer en els 1960 i 1970 és i serà sempre superior a la resta. Ja ho va…
