Últims

En utilitzar el nostre lloc web, esteu d’acord amb l’ús de les nostres cookies.
28 nov. 2020
Opinió

Reivindiquem la frontera per obrir nous camins

Tradicionalment, en català, de la façana en dèiem “frontera”, ja que es tracta de la paret frontera -anterior i posterior- de la casa. “Frontera” és un derivat de “front” i es pot dir que, allà on posem un límit, posem la nostra cara. La democràcia naix de la vida en comunitat, d’un grup de persones que decideixen autoorganitzar-se. I, doncs, sempre hi haurà un nosaltres davant d’uns altres.

Si ho pensem, és absurd que la paraula, la noció i el concepte de frontera tinga una, diguem-ne, tan mala premsa. L’Imagine de Lennon, per posar-ne l’exemple naïf, ens convidava a imaginar un món sense que n’hi hagués. Però, com tantes altres coses, no és el mateix l’essència que els usos que se’n dóna. Així, els primers a voler un món sense fronteres sempre han estat els imperis i els governants megalòmans. Per això, perquè existesca la democràcia -i el tema ja era una certesa en l’antiga Grècia- cal que hi haja fronteres, grups socials que s’autogovernen.

Occitans i catalans a l’Estat francès fan trobades en què reivindiquen la frontera que, en aquest cas, els uneix. Davant de l’uniformisme assimilador, la reivindicació del propi espai com a obertura al món i a l’altre. Aqueixa i no altra és la clau sobre una frontera integradora o separadora.

Històricament, la cultura catalana ha estat una cultura oberta, i és un aspecte de la nostra història que ens pot fer sentir orgullosos. No per cap essència, evidentment, sinó per l’ús que n’hem fet.

La nostra llengua ha estat una comunitat gens hermètica. I la premsa és un instrument amb el qual ara més que mai ens llegim al mateix temps que ens projectem al món.

Per això fa tant de mal escriure aquest article, perquè és l’últim que escriuré al Diari Jornada, que tanca les seues portes. La utopia és com l’horitzó, deia Galeano: un no lloc al qual no arribarem mai, però que ens ajuda a caminar. I, com tots els somnis, Jornada ha estat fugaç i fugisser, però fèrtil i fecund. I encoratjador. Gràcies.

[Aquest article es va publicar originalment en l’edició del 25 d’octubre de 2018 del Diari Jornada]

Articles relacionats

Deixa un comentari

Els camps obligatoris estan marcats *