Boçar

Fa un temps vaig aprendre que les egagròpiles són boles de material indigerible que diverses espècies d’aus regurgiten: plomes, pinyols, ossos, exoesquelets. Les expulsen per la boca sense esforç, desfent-se de tot allò que el seu organisme no admet. Jo boço lletres que de vegades formen frases amb sentit i de vegades no, però ho faig amb moltes basques, suors fredes i patiment. Perboco i escupo contra el teclat tot allò que se m’embussa a la gola i no puc pair. I tot conclou amb textos de vòmit agre fent files de lletres negres com potes de mosca.

Quan fins i tot respirar et fa mal, quan sembla que res pot anar pitjor del que va, sents la urgència que t’empeny a escriure, com la que et fa cagar: obligatòria. Cal fer un garbuix amb l’angoixa i l’ànsia, que et bloquegen el pit i et fan un nus a l’estòmac, i abocar-lo feroçment sobre el teclat, en una massa pudenta i llefiscosa. Amb un plor histèric, si vols. Amb fúria, amb una nàusea incontenible, perquè la incomprensió i el neguit han de sortir per algun lloc i normalment ho fan amb tota la força, convulsionant-te el cos. Sortiu de mi, feu-vos paraules.

Quan fas això i les lletres comencen a posar-se en filera sobre el requadre blanc lluminós que simula el full, amb aquell cursor que parpelleja com dient-te “vinga, va”, estàs soltant la corda que t’envolta. A cada línia, separes les costelles amb una palanca, descobreixes els òrgans, obres el pit en canal i deixes que hi entre l’aire. Escriure és per als infeliços, per als crònicament insatisfets, per als que tenen a dintre basses fondes on nedar és perillós perquè no fas peu i no saps mai què hi pot haver al fons. I són gent que acumulen i aguanten fins que esclaten en tinta. Esquitxant-ho tot i entollant el terra amb coàguls i vísceres bleu royale.

Quan no entenc res, quan la incertesa me mata, escric. Quan estimo molt i m’esclata el cor, escric. Quan no puc amb la vida, escric. Quan no sé cap on vaig, escric. I de moment, no coneixo cap altra manera per continuar vivint i anar passant. Si teniu alguna alternativa xula, raó aquí.