El vinil i l’amor
Quan l’agulla baixa i cruix l’estàtica, hi ha implícita una cura especial en els gestos, una delicadesa en el tracte dels objectes. Hi ha amor en el respecte amb què es cuida la fragilitat d’un disc.
Pla quinquennal
Els guionistes de les nostres vides són especialistes en plot twists i en temporades demencials que no es creurien ni els fans més entregats. Hi ha accidents, malalties, fallides econòmiques, morts inesperades, catàstrofes i pandèmies. També embarassos, enamoraments, premis de loteria, amics nous, passar per allà just quan tu miraves.
Terratrèmols
Algunes vegades passa que una cançó et sorprèn perquè, de sobte, et colonitza i t’esgarrifa, començant per la pell de gallina al final de l’esquena, ascendint per la columna vertebral i eriçant tot el trajecte que recorre, des de les oïdes fins als budells. Passa…
La vida és allò
És molt fàcil, tan fàcil, deixar-se portar per la inèrcia de les obligacions, els plans i la sensació de que la vida és llarga, molt llarga. Que tot arriba, que hi ha temps de tot. Ja en parlarem, ja ho faré l’any que ve, ja vindran temps millors.
Novedades Casino: anar-se’n, però per tornar
A finals d’abril, en ple confinament, s’anunciava a xarxes el tancament de la botigueta del carrer Borseria de València, un petit reducte de curiositats que ens tornava la fe en la vida més enllà de la gentrificació i el turisme. Novedades Casino despenjava el seu rètol i tancava les seues portes després de quatre anys, alhora que un núvol de desànim s’estenia per damunt de la gent que estimàvem eixe lloc inclassificable, ple a caramull de troballes i d’objectes molt fàcils d’estimar.
El miracle i l’abisme
Podria parlar de l’absoluta originalitat dels seus giravolts semàntics, però sempre em quedaria curta. De la fluïdesa d’una narrativa que t’arrossega. O dels personatges de carn, ossos, problemes i arestes que t’entren a dintre i et colonitzen.
Del dolor i el dol
El dolor sovint no et deixa ni pensar, es trasllada al cos, et noqueja i t’arrossega aigüera avall. La realitat, que tampoc consola una merda, és que només és el temps qui fa de sutura de la carn encetada.
Una línia tan tènue
‘Visc, i visc, i visc’ és una caminada per la línia tènue en la que sovint transitem sense adonar-nos-en. La vida és fràgil i s’acaba, no som gran cosa, però tendim a creure’ns immortals. Per això aquest llibre trasbalsa i es converteix en un memento mori en tota regla i una mirada sobre la brevetat del nostre pas per aquest món: perquè ens interpel·la sobre el nostre propi trajecte.
Soroll blanc
El soroll blanc és el soroll que hi ha quan no hi ha soroll. Un soroll constant i aleatori que podíem veure en la televisió quan la sintonitzàvem amb antena i no hi trobàvem res, en aquells temps de l’era analògica. D’alguna manera, aquest soroll…
Franco Battiato i la revolució postmoderna
Amb la mort de Franco Battiato als 76 anys s’acaba una era. Ens ha deixat qui probablement és l’últim gran músic europeu de cultura popular. Battiato va ser un autèntic geni que controlava amb mestria tots els registres musicals possibles, però que ens és conegut…
