De vegades, t’enamores
‘Els mals costums’ porta un vestit de sonoritat acústica cosit a mida per la personalíssima veu d’Anna Andreu, que transita pel pop amb una estela d’altres ritmes enganxada als peus.
Boçar
Escriure és per als infeliços, per als crònicament insatisfets, per als que tenen a dintre basses fondes on nedar és perillós perquè no fas peu i no saps mai què hi pot haver al fons. I són gent que acumulen i aguanten fins que esclaten en tinta. Esquitxant-ho tot i entollant el terra amb coàguls i vísceres bleu royale.
L’entrevista confinada amb Pau Vallvé
“És bonic veure que en moments difícils la gent respon i et dóna un cop de mà. Però aquests dies n’hem vist moltes de coses boniques que som capaços de fer quan ens deixem d’històries i ens entenem com a grup i no com a individus aïllats. A veure si ens en recordem quan tot això acabi”
L’entrevista confinada amb Pau Alabajos
“Quan pugem a un escenari i cantem els versos d’un poeta, estem celebrant col•lectivament la seua poesia. Les paraules salten del llibre, un artefacte cultural que majoritàriament es consumeix individualment, i a través dels altaveus dels teatres i auditoris s’amplifiquen i es comparteixen amb molta més gent”
L’entrevista confinada amb Laura Esparza i Carlos Esteban
“El sector cultural s’ha vist sempre menyspreat i les persones implicades en el mateix ens hem vist afectades greument per aquesta crisi. Però en moments com aquest, s’ha demostrat la importància de la cultura per mantenir la salut mental de les persones”
L’entrevista confinada amb Helga Ambak
“Soc partidària de verbalitzar “allò que no va bé”. No intente romantitzar ni edulcorar una situació complexa com aquesta. Pense que dir “doncs avui no estic bé” és un exercici necessari, i l’humor és una bona eina per reflexionar sobre açò. Dibuixe el que pense i sent, i quan ho faig ho relativitze i perd importància”
L’entrevista confinada amb Gem
“Ara ens toca a tots i totes estimar-nos com elles, a distància. El que sí que tenen en comú elles i nosaltres es que ho donaríem tot per abraçar-nos. Potser ens hem adonat amb aquest confinament que només necessitem tenir a les persones que estimem a prop per a ser feliços”.
L’entrevista confinada amb Júlia
“Sabem d’on venim però no sabem on ens dirigim amb este panorama, però ens toca reinventar-nos enmig d’un nou model incipient d’exhibició i difusió. Tampoc sabem quin sistema econòmic sostindrà i finançarà a les vides creatives que hi ha darrere de la pantalla en negre”
Marta Orriols o la delícia
Les pèrdues i els terratrèmols interns que generen són els puntals que sostenen bona part de les històries de Marta Orriols, que al mateix temps transiten per una quotidianitat domèstica i reconfortant.
Sentiments en quarantena
A la força haurem de posar els sentiments també en quarantena, em deia una amiga per instagram fa uns dies, perquè gairebé a tothom aquest confinament ens ha agafat amb el peu canviat, amb temes sense resoldre i els expedients oberts.
Vitalina o el cinema radical
La il·luminació és fosca. Absolutament fosca. Les pells dels personatges que desfilen per la pantalla, tots ells immigrants caboverdians del barri lisboeta de Cova da Moura, rivalitzen en foscor amb l’ambientació. La primera vegada que veiem el rostre de Vitalina Varela, la història de la…
Lluitant contra les hores mortes al Micalet
Com si fóra tota una premonició, Pau Alabajos va publicar el seu nou disc, Les hores mortes, just abans que es declarara l’Estat d’Alarma per la pandèmia de la Covid-19 i acabàrem tots confinats en les nostres cases. És a dir, com una cruel ironia…
