La nit del 5 de gener i el dia del 6 de gener està marcat en el nostre calendari com a data molt assenyalada: és el dia que ens passem discutint si hem de dir-ne Reis o Reixos, dels únics monarques que hem de mantindre amb el cap unit al coll en aquest món (perquè Elvis pertany a un altre).

La forma “Reixos” prové d’una variant antiga del mot “rei” que, de fet, trobareu en un cognom molt comú a les nostres terres: Reig. A l’hora de formar-ne el plural, hi hauria un pas entre “reigs“, “rejos” -amb una O de suport- i que acabaria en aquest “reixos“.

“Reixos”, però, no és una variant que es puga reduir només a unes zones concretes, sinó que és la majoritària en tot el bloc occidental de la llengua (des d’Andorra fins a Guardamar del Segura), tot i que ací també trobem “Reis” en alguns municipis i comarques, com també en trobarem de “reixos” en el bloc oriental.

Ara bé, de “reixos” només n’hi ha els que vindran aquesta nit. És a dir, els sobirans de la corona d’Aragó eren “reis”. Sembla una obvietat, però hem pogut trobar blaveros que parlen dels “reixos” d’Anglaterra perquè “reis” és català i no valencià.

D’una altra banda, els “reixos” són els “reixos”, no cal adjectivar-los més. Per això s’ha pogut mantindre aquesta forma en els parlants que així en diuen. Per tant, no són “mags”, tot i que eixa característica forma part de la llegenda. En el català tradicional, o són “reixos” o són “reis de l’Orient“, però no són “reis mags“, que, tot i que pugar haver testimonis antics que en diguen així -forma part de la llegenda, com déiem-, en els parlars col·loquials no es trobava aquesta forma, que ha fet fortuna molt recentment com a traducció literal dels “reyes magos” castellans.

Així doncs, ja podeu imaginar la quantitat de carbó que portaran els Reixos o els Reis de l’Orient, si tenim en compte la quantitat de vegades que hem vist això de “Reis Mags” o “Reixos” per parlar de candidats a la guillotina…