Austríacs i alacantins
De Vienna s’ha dit que sonen a Manel i també a Els Jóvens. I bé, no podem negar que ens hi recorden, per les lletres costumbristes, la naturalitat i també per eixa sonoritat indie que té un coret folk bategant a dintre. Però crec fermament que sobretot, sobretot, ens porten a pensar en ells per la frescor, pel que aporten de promesa i de novetat. Hi ha una tendresa renovadora i esperançada en la seua proposta de melodies senzilles i lletres honestes.
Un mal pas digne de recordar
Podria fer-ho d’una altra manera, podria informar-me’n a la xarxa, llegir ací i allà o buscar d’una manera o d’altra. I és que això també ho faig, és clar. Però com de veres m’agrada és com sempre. Viatges a una altra ciutat, vas a una…
La normalitat extraordinària
Just això és el que Tardor, com ells mateixos diuen a una de les lletres d’El Mal Pas, va fer divendres amb una sala Moon de València ben plena per l’ocasió: conservar records que no hem triat per crear un mosaic de records inesborrable a base de les experiències normals del dia a dia.
