L’odissea mallorquina
Durant molt de temps, l’única illa en què he estat ha sigut Sicília, l’illa d’on venen la meitat dels meus orígens i la protagonista de tantes històries i llegendes. Diu la llegenda que Sicília és l’illa de Polifem, un gegant d’un sol ull que es…
Llegir en valencià al sud
Les fotos de les cues en la Plaça del Llibre d’Alacant del cap de setmana del 23 al 25 d’abril es varen fer virals, ja que, a més a més, va coincidir en dates ben significatives, així com també va coincidir en el temps amb…
L’olor dels morts
L’escriptura de Jordi Colonques pot olorar-se. La fortor que puja de l’asfalt calent a l’estiu, la pudor que ve de la brutícia urbana, del detritus i la misèria humana, eixes olors indefinibles, t’apareixen, reals i intenses, a cada línia del seu text. Des de les…
Soroll blanc
El soroll blanc és el soroll que hi ha quan no hi ha soroll. Un soroll constant i aleatori que podíem veure en la televisió quan la sintonitzàvem amb antena i no hi trobàvem res, en aquells temps de l’era analògica. D’alguna manera, aquest soroll…
Pedres al terrat
Entre les moltes coses desfasades i inútils que vaig aprendre quan estudiava periodisme, com l’edició analògica de vídeo, a fer servir un tipòmetre o allò tan antic de l’ètica professional, també estava aquella cosa del gos i la persona. Una notícia, per definició, és el…
Paraula de fan
El dijous passat a la Rambleta vaig tornar a la normalitat. Després de dos canvis de data i un de sala, per fi és va fer realitat allò de la tercera… i vaig poder tornar a veure un concert de Pau Vallvé. Ell fa bromes…