TV3 ha estrenat la minisèrie Altsasu, dirigida per Asier Urbieta, una coproducció d’Euskal Irrati Telebista i la Televisió de Catalunya. La sèrie conta els fets que ocorregueren al poble navarrés d’Altsasu, al voltant de la baralla de bar que va ocórrer la nit del 14 d’octubre de 2016, entre uns joves del poble i uns guàrdies civils de paisà. El cas va acabar amb el juí als joves i l’empresonament de 7 d’ells sota l’acusació de terrorisme, en un dels exemples de manipulació policial més evident i escandalosa que hem vist en els últims anys.

Altsasu és un poble euskaldun -on es parla èuscar-, que, com molts altres pobles d’Euskal Herria, ha estat militaritzat per fer front a la lluita armada d’ETA. El cessament de l’activitat d’ETA, desarmament i la seua dissolució no va implicar cap desmilitarització de la zona per part de l’Estat espanyol, que hi va mantindre la nombrosa presència de guàrdies civils. La convivència entre veïns i guàrdies és prou inestable i complicada, ja que estos últims abusen de la seua autoritat contínuament, amb controls en carreteres, provocacions i intervencions desmesurades.

Des de l’any 2011, a Altsasu se celebra l’Ospa Eguna o Dia de la Partida, una festa reivindicativa que demana la partida de les forces militars espanyoles del poble. Com ja he apuntat, tot i que la lluita armada d’ETA i esta mateixa ja siguen part de la història, l’Estat espanyol continua la repressió contra totes aquelles persones que lluiten per la llibertat del poble basc. Malauradament, els bascs no són els receptors únics de la repressió, ja que esta també la patim altres pobles de la península ibèrica, com el valencià o el català, motiu pel qual hi hem de mostrar empatia, i minisèries com la d’Altsasu ajuden a entendre realitats.

La minisèrie ha sigut un èxit a TV3. Els valencians, sense reciprocitat, però, l’hem vista a través d’internet. Al web s’ha emés en directe la vesió doblada al català i, malauradament, no hem pogut vore-la en versió original subtitulada, com personalment crec que s’han de vore les pel·lícules i sèries. El doblatge és una eina prou estesa a les televisions en la nostra llengua. Si molts valencians hem aprés i parlem ara valencià, és gràcies a mestres del doblatge com Mari Giner o Francesc Fenollosa, dobladors de la Bola de Drac. Però què passa quan el doblatge altera l’original fins al punt de promocionar un cert blanqueig del que precisament denuncia l’original? Això hem experimentat qui hem vist Altsasu en la versió doblada al català.

Després del visionat en versió original d’Altsasu, puc dir que el doblatge en català intenta canviar la percepció de l’actuació dels guàrdies civils. El primer fet insòlit que s’hi observa és que els guàrdies civils parlen en català. Si a Catalunya i al País Valencià és difícil trobar un guàrdia que parle en català, penseu les possibilitats de trobar-ne un a Navarra que parle en èuscar? En la versió original els guàrdies parlen en castellà, que és el que passa en la realitat. El director fa parlar els guàrdies en castellà per mostrar un fet indiscutible que ocorre en la realitat i que no és altre que els guàrdies civils destinats a Euskal Herria busquen no només imposar l’Estat espanyol i l’espanyolitat, sinó també el castellà. El castellà dels guàrdies civils no es pot amagar. El guàrdia civil és una força d’ocupació a Altsasu i, per tant, no parla èuscar. Allò correcte haguera sigut que el doblatge haguera mantingut el castellà i posar-hi subtítols al català, per molt que els catalanoparlants entenguem castellà.

Un altra cosa que el doblatge llança a perdre i que amaga és el doblatge al català de la mare de la nòvia d’un dels guàrdies civils, que en la versió original parla castellà i èuscar amb accent sud-americà. Ací el doblatge al català amaga el que l’espanyolisme sempre ha volgut amagar: que molts nouvinguts s’integren i aprenen, a banda del castellà, també l’èuscar, el català o qualsevol altra llengua. La dona que treballa en un bar parla en èuscar i castellà amb un home major que li porta unes tomaques del seu hort. En la versió doblada, l’única pista que tenim que ens diu que és nouvinguda és que prepara un ceviche. El doblatge hauria d’haver barrejat català i castellà, per així mostrar una característica important del personatge.

Per últim, el que més m’ha indignat és el doblatge d’una telefonada. Ací en teniu el vídeo; jutgeu vosaltres mateixos. En la versió original, una veu a l’altra banda del telèfon respon al bai amb un «Arriba España» (a quina hora, per cert?) En la versió doblada al català desapareix l’«Arriba España». La telefonada és un assetjament de llibre al propietari del pub on passa la baralla; si amagues la resposta, el que dones a entendre és que qui telefona s’ha equivocat i que el llançament del got al terra respon al cabreig per la baralla de la nit anterior i no a l’assetjament que acaba de rebre el propietari, segurament d’algun amic dels guàrdies civils o directament d’un guàrdia. Que algú m’explique el motiu de llevar eixa resposta a nivell de doblatge, perquè jo no ho entenc.

És cert que les condicions del doblatge en català a TV3 són pèssimes, com assenyalen des de Doblatge en Català. Però ací, no estem observant uns errors puntuals, un mal doblatge o traduir un Calvin Klein per un Levis Strauss, ací el que s’observa és una intencionalitat, en modificar un guió original d’una producció en què t’has gastat uns diners per alterar el que perceben els espectadors, per blanquejar un poc les actituds dels guàrdies. A banda de preferències personals sobre si és millor o no doblar originals, el doblatge no pot canviar mai el sentit del guió i la interpretació del mateix per part dels actors. Als valencians sempre se’ns ha venut la qualitat i perfecció de TV3 per justificar una reciprocitat que no cal justificar, perquè es justifica només per l’escassesa de televisions i ràdios en la nostra llengua. Seria prou trist que, al final, la reciprocitat acabara sent entre «canals nous». Per això cal que totes les televisions i ràdios en la nostra llengua tinguen una qualitat mínima i uns doblatges dignes.