Ja venen els Reixos!
La nit del 5 de gener i el dia del 6 de gener estan marcats en el nostre calendari com a dates molt assenyalades: és el moment en què ens passem discutint si hem de dir-ne Reis o Reixos, dels únics monarques que hem de mantindre amb el cap unit al coll en aquest món (perquè Elvis pertany a un altre).
La forma Reixos prové d’una variant antiga del mot rei que, de fet, trobareu en un cognom molt comú a les nostres terres: Reig. A l’hora de formar-ne el plural, hi hauria un pas entre reigs, rejos —amb una o de suport— i que acabaria en aquest reixos.
Reixos, però, no és una variant que es puga reduir només a unes zones concretes, sinó que és la majoritària en tot el bloc occidental de la llengua (des d’Andorra fins a Guardamar del Segura), tot i que ací també trobem Reis en alguns municipis i comarques, com també en trobarem de Reixos en el bloc oriental.
Ara bé, de reixos, només n’hi ha els que vindran aquesta nit. És a dir, els sobirans de la corona d’Aragó eren reis. Sembla una obvietat, però hem pogut trobar blaveros que parlen dels reixos d’Anglaterra perquè reis és català i no valencià.
D’una altra banda, els reixos són els reixos, no cal adjectivar-los més. Per això s’ha pogut mantindre aquesta forma en els parlants que així en diuen. Per tant, no són mags, tot i que eixa característica forma part de la llegenda. En el català tradicional, o són reixos o són reis de l’Orient, però no són reis mags, que, tot i que pot haver-hi testimonis antics que en diguen així —forma part de la llegenda, com déiem—, en els parlars col·loquials no es trobava aquesta forma, que ha fet fortuna molt recentment com a traducció literal dels reyes magos castellans.
Així doncs, ja podeu imaginar la quantitat de carbó que portaran els Reixos o els Reis de l’Orient, si tenim en compte la quantitat de vegades que hem vist això de Reis Mags o Reixos per parlar de candidats a la guillotina…
