La toponímia és un dels espais principals de combat quan es tracta d’un conflicte lingüístic. I els conflictes lingüístics són, essencialment, conflictes nacionals, que, òbviament, són els conflictes per excel·lència. Per tant, podríem simplement dir que la toponímia és un dels espais principals de combat, sense necessitat d’afegir-hi res més. El nom que donem a una ciutat expressa molt més que un simple nom: és el fil que explica la seua història. València, així doncs, no és el mateix que Valencia.
Enmig d’una nova ofensiva del nacionalisme espanyol per a accelerar la castellanització del país, oferim eines i arguments per a fer-hi front. Aquest llibre, per tant, repassa la importància simbòlica de la toponímia com a eina de construcció nacional i ho exemplifica amb la història —no acabada— de la castellanització dels noms dels pobles i de les ciutats valencianes. Com a espai simbòlic, el llibre fa una cronologia i una argumentació sobre la castellanització en marxa del topònim del cap i casal: València.