El món es pot trencaren un instant. I llavors, què queda? En Manu i la Carla són un reflex de la seua generació. Dues vides, forjades entre Garroferets —un poble entre d’altres del Vinalopó— i l’efervescència de Barcelona, que es van creuar a Irlanda i van trobar la quotidianitat a Girona.
Com tants Manus i tantes Carles, les seues relacions i projectes sovint es veuen modificats i truncats, obligant-los a refer constantment el camí. Lluny de tòpics, la narració va traçant un entramat d’herois quotidians que amb les seues vides normals, permeten al lector reconèixer-se profundament.
Però, de sobte, tot es pot aturar. Una pèrdua prematura i irreparable els colpeja al cor. En Manu i la Carla s’enfronten a l’abisme d’una absència que els deixa sense alè.
Aquest llibre és un viatge cru i necessari a través del dol més profund, un acte de resistència contra una societat que prefereix girar la cara a les veritats incòmodes de l’existència. La pèrdua, però, no només els afecta a ells, també sobrevola els diferents personatges de la trama i ens ajuda a entendre’ls en la seua complexitat més íntima. Mentre lluiten per trobar un sentit al silenci ensordidor, les respostes es troben en les generacions que els van precedir, en una reflexió profunda sobre l’herència emocional.
Congost és una crònica colpidora sobre el tabú de la mort perinatal i la resiliència humana. Una història que parla de la fragilitat dels humans i que ens recorda que la vida és com un camí excavat a la roca: perillós, estret i vertiginós, però on sempre hi ha una barana de ferro on agafar-se quan les forces fallen.
Antoni Rico i Garcia (Novelda, Vinalopó, 1979) és historiador i treballa com a professor de secundària i batxillerat. Autor d’estudis, llibres i articles sobre el camp de les nacions i la figura de Joan Fuster, amb Congost s’endinsa per primera vegada en el món de la ficció, demostrant una gran destresa narrativa.
Aquesta novel·la és una incursió sincera i carregada d’elements d’autoficció, en què utilitza la narrativa com a teràpia i vehicle per connectar històries íntimes i col·lectives i teixeix un mapa emocional que va des de les terres del Vinalopó i Barcelona fins a Girona i Dublín.