Escriure sobre el fenomen del lawfare en l’actualitat no és realitzar un exercici de teoria jurídica abstracta, sinó endinsar-se en la crònica d’una erosió democràtica que utilitza les institucions més sagrades de l’estat de dret per a subvertir la voluntat de les urnes. Aquest llibre naix de la necessitat de disseccionar una patologia contemporània en què el jutjat substitueix el parlament i la toga es converteix en trinxera.
La guerra jurídica no busca la justícia, sinó l’anihilació civil i política de l’adversari; és un procés de demolició programada que comença amb una denúncia sovint espúria, s’amplifica en una cambra d’eco mediàtica assedegada d’escàndol i culmina en la paràlisi vital de qui es va atrevir a desafiar estructures de poder profundament assentades.
En el centre d’aquesta anàlisi se situa, de manera paradigmàtica i dolorosa, el cas de Mónica Oltra, una figura que encarna com poques l’eficàcia devastadora d’aquesta estratègia de setge. En aquest context del cas, ha de remarcar-se que la motivació d’escriure aquest llibre per part de l’autora, Mari Carmen González Vidal, connecta la seua investigació acadèmica amb el rebuig a aquesta particular guerra jurídica. En efecte, aquesta publicació entronca amb el seu treball de fi del Màster de Drets Humans, Democràcia i Justícia Internacional de la Universitat de València, que s’ha transformat en aquesta obra com un exercici de protesta davant el setge judicial i mediàtic que continua patint l’exvicepresidenta Oltra.
Per a comprendre la magnitud dels atacs judicials que afronta l’exvicepresidenta valenciana, és imperatiu mirar més enllà de la superfície processal i entendre quins interessos van ser ferits per la seua gestió. Oltra no va ser perseguida per un error administratiu o una falta ètica, sinó per la fermesa d’una política que va decidir tocar el nucli d’un negoci multimilionari: la privatització de la salut.
Sota el seu impuls i el del conegut com a Govern del Botànic, es va posar fi a l’anomenat Model Alzira, un sistema de gestió privada de la sanitat pública que s’havia convertit en l’estendard d’un model de negoci. En revertir aquestes concessions per a retornar la sanitat a una gestió totalment pública, transparent i universal, Oltra no sols va canviar un model sanitari, sinó que va firmar, sense saber-ho, la seua sentència de mort política, davant els ulls dels qui veien en allò públic un botí per a repartir. La maquinària del lawfare es va activar llavors amb una precisió quirúrgica, i va transformar una gestió administrativa en un calvari judicial plagat de filtracions interessades i acusacions sense treva.
Aquest text recorre eixe camí d’espines, i demostra com la vulneració de drets fonamentals, com la presumpció d’innocència o el dret a la participació política efectiva, no són efectes col·laterals, sinó l’objectiu central de la guerra jurídica. Quan el dret s’utilitza com a arma de represàlia per haver defensat el bé comú enfront de l’interés privat, la democràcia mateixa entra en vigilància intensiva.
A través d’aquestes pàgines, el lector assistirà a la dissecció d’una injustícia que transcendeix allò personal per a convertir-se en un advertiment col·lectiu: si el sistema permet que s’elimine una representant pública per haver complit el seu programa de defensa d’allò públic, ningú està fora de perill. Aquesta obra suposa, per tant, una invitació a la vigilància crítica i un acte de reparació necessària per a una dona que va pagar amb la seua carrera l’atreviment d’anteposar la salut de la ciutadania als beneficis d’uns pocs, recordant-nos que la veritat, encara que tarde a arribar, és l’única base possible sobre la qual reconstruir la confiança en les nostres institucions.
En definitiva, s’agraeix que en aquests temps d’alarmants retrocessos en drets s’alcen veus combatives, com la de Mari Carmen González Vidal, que reivindiquen la justícia com a escut de la ciutadania i no com a arma llancívola dels poderosos.