L’11 d’abril de 1993, el jove antifeixista Guillem Agulló era assassinat per un grup de neonazis a Montanejos. Però el crim no va acabar amb la ganivetada al cor: va ser només l’inici d’una operació tèrbola per a esborrar la memòria de la víctima i protegir els botxins.
En L’assassinat de Guillem, Rafael Xambó dissecciona amb precisió quirúrgica la campanya d’ignomínia que va seguir a la mort de Guillem. Mitjançant l’anàlisi de més de 450 peces periodístiques i desenes de vídeos, l’autor revela com determinats altaveus mediàtics, estaments judicials i cossos armats van col·laborar per a construir una «realitat alternativa».: aquella que va voler transformar un assassinat polític en una simple «baralla entre joves» i criminalitzar qui ja no podia defensar-se.
Trenta anys després, aquest llibre no és només una anàlisi sociològica i mediàtica imprescindible, és un acte de justícia contra el silenci i la impunitat. Una crida a recordar que, malgrat els intents de soterrar la veritat, el nom de Guillem Agulló s’ha convertit en el símbol d’un poble que es nega a oblidar.
El llibre compta, així mateix, amb una primera part, en què Rafa Xambó fa un recorregut per la històrica, la política, la sociologia i l’ecosistema mediàtic del País Valencià, amb una focalització especial en la violència de l’extrema dreta i la seua impunitat, des de la Transició fins als anys noranta del segle passat, quan es produeix l’assassinat de Guillem Agulló, que no es pot entendre sense aquest context previ.
D’altra banda, L’assassinat de Guillem també compta amb un pròleg de Núria Cadenes, autora de la novel·la Guillem, una obra de no-ficció narrativa sobre l’assassinat de Guillem Agulló, i un epíleg de David Fernàndez, periodista i exdiputat de la CUP al Parlament de Catalunya.