Si tens aquest llibre entre les mans, és perquè l’esperança continua viva; si tens aquest llibre entre les mans, és perquè la pilota valenciana encara batega en una ciutat que ja no és el que era. Si tens aquest llibre entre les mans, és perquè un santuari que abans pertanyia al poble ara malda per sobreviure davant l’imperi de la uniformitat i la globalitat. I si tens aquest llibre entre les mans, és perquè tot és a punt de sumir-se en un pou de falsedats i hipocresies. A més a més, saps el que això significa. Ho saps tan bé com jo. I cal que ho tingues ben present a partir d’ara. Perquè per això et parle, directament, en aquestes primeres línies, perquè no m’abandones ni t’abandones a tu mateix. Perquè mastegues pas a pas, pàgina a pàgina, i partida rere partida, l’últim tresor d’una ciutat assimilada gairebé per complet: el trinquet Pelayo de València. A pleret. Com el batec agònic de la identitat que decau.
Aquest no és un llibre dirigit exclusivament als amants d’un joc ancestral, ni tampoc als curiosos i diletants que cerquen les últimes alenades d’autenticitat dels pobles oprimits. Tampoc és un simple recull de cròniques esportives, ni un intent d’omplir un buit, per desgràcia desatés, en els mitjans de comunicació. No. Res de tot això. Aquest és un llibre obertament passional, i al remat, un llibre que només serà entés per tot aquell que tinga l’única virtut vàlida en els temps que ens ha tocat de viure: l’honestedat. Dirigit a ments romàntiques i nobles, dignes encara de pertànyer a una cultura subalterna. Un llibre que naix amb la intenció d’ancorar el lector a la implacable destrucció d’un món incomprés i perdut entre l’ensopiment i el caos. Un repte majúscul, sí; i un sacrifici, també; o una visita setmanal a les entranyes d’un país desacostumat a estimar-se. Però somiar és debades. I somiar amb els ulls oberts, més encara. Així que, per tot, ací tens el resultat de tantes i tantes fabulacions, de tantes i tantes vesprades amunt i avall pujat a un tren de rodalia, de tantes nits en vetla escrivint i reescrivint. Passeig humil i discret d’un servidor des d’aquella època distant en què tot va començar…