L’entrevista confinada amb Júlia
“Sabem d’on venim però no sabem on ens dirigim amb este panorama, però ens toca reinventar-nos enmig d’un nou model incipient d’exhibició i difusió. Tampoc sabem quin sistema econòmic sostindrà i finançarà a les vides creatives que hi ha darrere de la pantalla en negre”
Quan el meu mal serà vell el teu serà nou, o no
Davant d’aquesta situació que compartim, m’he posat a reflexionar per què reprimim tant els sentiments, per què no ens deixem anar i per què tendim a buscar complicacions cada vegada que veiem de prop un indici de felicitat.
Sentiments en quarantena
A la força haurem de posar els sentiments també en quarantena, em deia una amiga per instagram fa uns dies, perquè gairebé a tothom aquest confinament ens ha agafat amb el peu canviat, amb temes sense resoldre i els expedients oberts.
La música com a antídot
Durant aquesta primera setmana a casa, hem pogut veure a totes les xarxes centenars de vídeos d’actuacions en directe, festivals de confinament, entrevistes a músics… la música ha estat la salvació, com si fóra la nostra petita finestra indiscreta per a descansar d’aquest malson i seguir pensant que el món gira.
Temps a rellotge parat
El món s’ha aturat i el rellotge no avança per ningú. No anem enlloc, no veiem les persones que estimem, s’atura el curs, es pausen els processos administratius, es postposen els esdeveniments. Volem que les manetes giren amb extrema rapidesa i que arribe la primavera,…
