L’olor dels morts
L’escriptura de Jordi Colonques pot olorar-se. La fortor que puja de l’asfalt calent a l’estiu, la pudor que ve de la brutícia urbana, del detritus i la misèria humana, eixes olors indefinibles, t’apareixen, reals i intenses, a cada línia del seu text. Des de les…
Soroll blanc
El soroll blanc és el soroll que hi ha quan no hi ha soroll. Un soroll constant i aleatori que podíem veure en la televisió quan la sintonitzàvem amb antena i no hi trobàvem res, en aquells temps de l’era analògica. D’alguna manera, aquest soroll…
Pedres al terrat
Entre les moltes coses desfasades i inútils que vaig aprendre quan estudiava periodisme, com l’edició analògica de vídeo, a fer servir un tipòmetre o allò tan antic de l’ètica professional, també estava aquella cosa del gos i la persona. Una notícia, per definició, és el…
Paraula de fan
El dijous passat a la Rambleta vaig tornar a la normalitat. Després de dos canvis de data i un de sala, per fi és va fer realitat allò de la tercera… i vaig poder tornar a veure un concert de Pau Vallvé. Ell fa bromes…
Franco Battiato i la revolució postmoderna
Amb la mort de Franco Battiato als 76 anys s’acaba una era. Ens ha deixat qui probablement és l’últim gran músic europeu de cultura popular. Battiato va ser un autèntic geni que controlava amb mestria tots els registres musicals possibles, però que ens és conegut…
El cant a la València de Noruega
A principis de febrer, es publicava en este cau un article de Magda Simó que parlava del fenomen de Noruega, el llibre de moda. En eixos moments, el llibre havia exhaurit els 1.000 exemplars de la primera edició, i ara, tres mesos després, ja va…